La classe més benestant de la societat s'ha enriquit més que la resta el 2019. De fet, més d'un 40% dels ingressos corresponen a aquells amb unes rendes superiors a 35.000 euros. Malgrat això, es va mantenir estable la població en risc de pobresa. Són dades de l'Enquesta de condicions de vida a 800 llars del país durant l'any passat i que, per tant, de quan encara no existia la pandèmia de la Covid-19.
La mitjana d'ingressos de les llars andorranes va augmentar un 2,9% l'any passat, situant-se en uns 26.200 euros. Segons una una divisió de cinc franges tenint en compte el nivell d'ingressos, la de la classe social més benestant, aquella amb uns ingressos superiors a 35.000 euros, és la que més va millorar el seu poder adquisitiu. Del total d'ingressos del 2019, un 43% es concentra en la franja més alta. Així, tenint en compte que les classes inferiors es van mantenir estables, la desigualtat creix respecte de la classe mitjana.
Per grups d'edat, les persones més grans de 65 anys són les que més van veure decaure els seus ingressos. Una dada que explica la disminució dels ingressos de les llars formades per un adult. Són dades de l'Enquesta de condicions de vida que es publica per segona vegada.
Malgrat tot, aquest augment de la desigualtat no es tradueix en un augment de la pobresa. La població que es trobava en risc es va mantenir al voltant d'un 13% l'any passat, lleugerament superior que el 2018. Un índex molt menor que els països de l'entorn europeu, que se situa en el 17%. Els grups amb més risc de pobresa eren el dels jubilats i el de les persones sense feina, que representaven el 40%. Preocupa, però, el repunt d'un 0,7% de les persones amb feina i en situació de pobresa.
"Cal que a l'hora de prendre en compte aquestes propostes d'ajudes suplementàries es tinguin en compte els motius pels quals poden haver-hi aquests valors", demana el secretari d'Estat de Diversificació Econòmica, Marc Galabert. Galabert creu que "el fet que no sigui igual l'augment dels ingressos, matemàticament ens porta a que hi hagi un cert nombre de persones que caiguin en l'altra banda del llindar".
La taxa de risc de pobresa sense prestacions socials i pensions és del 21,6%, mentre que un cop rebudes aquestes es redueix fins al 13%. La despesa pública en protecció social al país va créixer un 8,1% el 2019, per sobre dels 208 milions d'euros.
Els indicadors de pobresa del Principat, inferiors a la mitjana europea
Malgrat el creixement d'un 0,2% del risc de pobresa, durant el 2019 va disminuir la pobresa relativa un 1,7 i la severa un 0,3%.
Pel que fa a privacions materials, que són aquelles despeses a les quals una persona no pot fer front, destaca que un 20,5% dels que viuen en un habitatge de lloguer i que són la precisament la franja amb uns ingressos més baixos, suporta una sobrecàrrega de costos d'aquesta llar.
Pel que fa a l'Índex que recull el risc de Pobresa o Exclusió Social ha crescut dos punts, fins el 17,5%, precisament perquè ha crescut la privació material severa arran d'un canvi metodològic. Malgrat tot, és força inferior al de la mitjana de la UE, que es situa per sobre del 10%.
Informa: Laura Massegú
Imatge: Desirée Sala
Comparteix:
