El 6 de desembre del 1994 es feia la investidura de Marc Forné com a cap de Govern en relleu d'Òscar Ribas, però la fatalitat va voler que aquell dia el focus de l'actualitat fes un gir de 180 graus. A primera hora de la tarda un camió tràiler es va encastar contra el centre comercial Monsa després de baixar desbocat per l'avinguda Carlemany on va provocar la mort de nou dones i una quarantena de ferits. En aquell moment no existia la televisió. 'Tarda tenyida de sang', 'Gran tragèdia' i 'Tragèdia a Escaldes', són alguns dels titulars que trobem a la premsa del 7 de desembre. El conductor, Jean-François Passini, havia comunicat una fallada al camió que portava i abans d'entrar per la frontera del Pas de la Casa li havien canviat el vehicle amb el consell que vigilés amb els frens.
6 desembre del 1994. Prop de les quatre de la tarda. Un tràiler se salta la prohibició d'entrar al nucli d'Escaldes-Engordany. S'havia equivocat de ruta i els frens deixen de respondre a la part alta, on deixa un rastre de destrucció fins al centre comercial Monsa on s'acaba encastant. Aviat s'activen totes les alarmes d'emergència i amb elles els mitjans de comunicació.
Les imatges en vídeo de l'època són de càmeres com Raul Reinoso que treballaven per a mitjans espanyols. Hi veiem a un jove Ricard Poy que estupefacte enmig de les corredisses que va arribar abans no acordonessin la zona.
"Jo quan arribo aquí vaig estar pertot arreu. El primer que vaig fer és mirar si es pot ajudar algú, aviat t'adones que no hi pots fer res. Recordo parlar amb alguns dels familiars de les víctimes, eren tot dones, 9 dones. En moments com una tragèdia d'aquest tipus no és fàcil per als periodistes ni per a la gent implicada".
Ricard Poy, Informacions
D'altres no van poder accedir a la zona zero. Per això les connexions telefòniques es van convertir en els ulls de la tragèdia.
"Un company de redacció intenta arribar al lloc però ja estava tancat a la Rotonda. Així que anàvem donant informació amb comptagotes, gràcies a periodistes d'altres mitjans que eren in situ i aixecant telèfons per parlar amb els comerços de la zona que ens expliquessin què havia passat".
Sílvia Mestre, Ràdio Nacional d'Andorra
El 1994 els camions de gran tonatge accedien a l'avinguda menys els festius. Aquell cap de setmana hi havia milers de turistes a Andorra. En un moment sense pràcticament telefonia mòbil, el neguit entre aquells que no troben els familiars augmenta i molts opten per anar fins a l'hospital.
"Hi van haver circumstàncies molt dures. Em ve un company i em diu que una de les dones ha mort, després ens assabentem que la seva família era just el del costat".
Joan Anton Sarmiento, Ràdio Valira i corresponsal Onda Cero
"Un dels moments més durs és quan arriba la llista dels morts que no es va donar en antena però on hi havia una noia que havia estudiat amb mi que havia quedat sota el camió. Allà t'atanses a la tragèdia i ja no tens la distància del professional".
Sílvia Mestre, Ràdio Nacional d'Andorra
El record d'aquell dia va lligat a les víctimes mortals, la imatge d'algunes de les quals van sortir a diversos mitjans.
"Algun periodista, més aviat de baix que aquí, van ser molt escabrosos. Van agafar les imatges del Raúl, n'hi van extreure fotos i sense demanar permís. Allò va acabar a judici, però no va poder fer-hi res".
Ricard Poy, Informacions
Un any més tard la televisió que comença les seves emissions recull les ferides dels que encara treballen al Monsa i una reivindicació per més seguretat viària que es faria efectiva temps més tard.
Un altre front, el judici d'un episodi tràgic fins al final que sumaria una víctima més als fets: el conductor que es va treure la vida anys més tard.
El judici dels empresaris es va resoldre amb multes i l'indult dels Coprínceps.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: P. Besolí - J.Martín - S.Linares
Imatges arxiu: Raúl Reinoso
Comparteix:
