Aquest divendres fa 30 anys d'aquell 28 de juliol del 1993, la data que va marcar l'obertura internacional d'Andorra, però també l'arribada del català a l'ONU amb el discurs d'Òscar Ribas. Des de llavors, el Principat disposa d'una missió permanent a les Nacions Unides. L'adhesió es va formalitzar més de pressa de l'habitual amb l'aval dels Estats veïns, culminant un llarg procés de reforma institucional amb l'aprovació de la Constitució.
"Declaro que el Principat d'Andorra ha estat admès com a membre de les Nacions Unides i sol·licito al cap de protocol que acompanyi la delegació d'Andorra al lloc que li correspon a la cambra de l'assemblea general."
Narcisa de León Escaler- Vicepresidenta de la 47a Assemblea General de l'ONU
Amb aquestes paraules, Andorra ocupava per primera vegada l'escó a l'hemicicle de l'assemblea general de l'ONU. Per aclamació, el Principat es convertia una tarda de juliol del 1993 en l'estat membre 184 presentant-se d'aquesta manera:
"Andorra ja no és un vestigi del dret feudal i medieval sinó un estat homologat segon els criteris del dret internacional modern."
Òscar Ribas -Ex cap de Govern
Un discurs, el d'Òscar Ribas, històric per l'ingrés d'Andorra i perquè per primera vegada es parlava català a la seu de les Nacions Unides. "Per ser cal aprofundir en les pròpies arrels. I les nostres són les de la cultura catalana. El català és el nostre idioma oficial", expressava Ribas davant la cambra.
Amb l'adhesió d'Andorra, la bandera tricolor lluïa a Nova York amb la de la resta d'estats. Una anècdota. Per un error de càlcul, la bandera d'un dels estats més petits del món va ser durant uns dies la més gran.
Òscar Ribas i Toni Armengol, que aleshores liderava les relacions internacionals, encapçalaven una delegació de quatre persones encarregada d'iniciar el procés d'obertura internacional del Principat. També hi formava part qui llavors era secretari general i portaveu del Govern, Jordi Cinca, i Eulàlia d'Ortodó, una jove estudiant de Ciències Polítiques que aquell estiu formava part de l'equip d'Afers Exteriors i s'encarregava de coordinar la delegació.
30 anys després de l'ingrés d'Andorra a les Nacions Unides, Cinca recorda que creien que el procés seria molt més llarg. "El secretari general de les Nacions Unides, el senyor Butros Ghali ens va dir "no cal que ens esperem a l'assemblea anual, si voleu al mes de juliol ja ho podeu fer". El que com assegura Ortodó va suposar tota una alegria. "No ens ho creiem, però al mateix temps estàvem contents i vam decidir donar-li un gran impuls."
Sobre el discurs que va fer l'ex cap de Govern, el secretari general del moment destaca la importància dels petits estats."Les veus dels petits estats que no formen part dels grans blocs mundials és bo que siguin presents en els grans debats internacionals". Per la seva banda, la coordinadora de la delegació andorrana a l'ONU l'any 1993 afirma que és un discurs aplicable als nostres dies. "És un discurs que avui encara és molt vigent més que mai demanant la pau." I tot no va ser el contingut del discurs, sinó que la delegació també es va trobar amb certs problemes per la llengua utilitzada. "Jo no era intèrpret, però vaig ajudar a la traducció simultània. Quan Òscar Ribas Reig va parlar en català vaig encarregar-me de la traducció en anglès" a través d'un document traduït que ja els vam facilitar", explica Ortodó.
A més, tots dos posen en relleu la importància i el paper que va tenir Òscar Ribas. "Era un polític diferent molt allunyat de l'arena política i del frec a frec polític. És un dels polítics que jo he conegut amb més capacitat de visionar a quinze o vint anys vista", exposa Cinca. I Ortodó considera que: "la visió que ells tenien i sobretot la manera de transmetre-la realment marcava la pauta per al país. Va ser un abans i després."
Informa: Oliver Jaén
Imatges: Kevin Ribeiro
Imatges cedides per United Nations
Comparteix:
