L'acord d'unió duanera entre Andorra i la Unió Europea es va signar el 28 de juny del 1990 i no va entrar en vigor fins un any després. El van signar el cap de Govern, Òscar Ribas, amb representants de l'aleshores Comunitat Econòmica Europea
Es va gestar durant la legislatura 1986-1989 i les negociacions amb Europa les va portar directament el cap de Govern del moment, Josep Pintat Solans.
La seva premissa era la de mantenir l'atractiu turístic i comercial del país i no aturar en sec l'expansió econòmica d'aquells anys. Van donar el seu fruit, i el juliol de 1988 Pintat lliurava al president de la Comissió Europea, Jacques Delors, el document que recollia les peticions andorranes.
L'acord, del qual avui dia encara es gaudeix, permet que els productes industrials estiguin en lliure circulació de mercaderies, és a dir, que quan Andorra els importa o exporta no es paguin aranzels duaners.
Aquest règim exclou els productes agrícoles com per exemple el tabac. Això vol dir que quan Andorra importa tabac d'un país tercer com ara els Estats Units, no ha d'aplicar els mateixos aranzels que aplica la Unió Europea. De fet són menors, i permet reduir els costos d'importació.
És un dels motius que ajuda a mantenir el diferencial de preu respecte del tabac que es ven en qualsevol estat de la Unió.
La transitòria a trenta anys del tabac amb la Unió Europea, assolida el juny del 2018 en el marc de les negociacions per a l'acord d'associació, manté part de l'essència de l'acord duaner.
Estableix que el tabac mantindrà l'estatus actual els primers set anys d'acord d'associació i que a partir d'aleshores i en els 23 anys següents es redueixin progressivament els drets de duana.
Andorra, a canvi, s'adhereix al conveni internacional de lluita contra el tabac, a reforçar la lluita contra el contraban i a mantenir un diferencial de preus amb els Estats veïns.
Inform: Anna Pifarré
Comparteix:
