La població amb dret de vot ha augmentat de manera significativa entre les eleccions generals del 2009 i les del 2 d'abril. Ha crescut el cens electoral i també l'abstenció. El volum de les persones que no ha votat s'ha pràcticament doblat, s'ha incrementat més d'un 97%, de les més de 5.000 a les prop de 10.000.
Si s'observen els percentatges de les darreres cinc convocatòries, es veu com han augmentat els últims anys fins arribar al pic del 2015, quan aproximadament dos de cada sis electors no van dipositar el vot.
Una tendència que es va trencar el 2019. Aquest any, però, l'abstenció ha tornat a créixer, fins al 33%.
Per trams d'edat, els abstencionistes es concentren entre els més joves, de 18 a 35 anys. De fet, aproximadament dos de cada cinc electors amb aquesta edat va decidir no votar. L'anàlisi també palesa que percentualment els homes han votat menys que les dones.
Les parròquies amb menys abstenció en els últims comicis han estat Ordino i Canillo, mentre que a Andorra la Vella i Encamp és on més n'hi ha hagut.
Una altra dada destacada és l'origen del votant. El percentatge d'abstenció ha estat més present en els electors nascuts a Andorra, en detriment dels que han vingut de fora i han obtingut la nacionalitat.
Un altre factor que també influeix en l'abstenció és el lloc de residència de l'elector. Tot i el vot per correu, habilitat des del 2015, pràcticament el 90% dels electors que viuen fora del Principat no va votar.
Informa: Redacció
Comparteix:
