Totes les avaluacions d’impacte elaborades a l’estudi d’Andorra Recerca i Innovació conclouen que l'acord d'associació amb la Unió Europea tindria un impacte molt positiu en el creixement econòmic. Concretament, la construcció i els bancs en serien els més beneficiats. Qui més patiria a curt termini és el sector públic, l'administració.
Pel que fa a la capacitat de diversificar l'economia, l'acord la incentivaria, sempre que s'acompanyés d'accions suplementàries.
Després d'analitzar una trentena de variables, l'informe també determina que el nou marc amb Brussel·les no afectaria negativament l'anomenat 'model Andorra'.
L'estudi, amb una perspectiva fins al 2050, apunta que l'acord d'associació comportaria un creixement econòmic d'un 5% per sobre del que ho faria amb l'actual statu quo. L'anàlisi es planteja en escenaris a curt, mitjà i llarg termini. Val a dir que tots els sectors econòmics experimentarien un creixement, que no seria homogeni. Així, el sector financer, amb la construcció, serien els més beneficiats, mentre que els primers anys serien difícils per al sector públic, sobretot sanitat i educació, i també per a activitats professionals, transport i agricultura.
"Tots els sectors experimenten un creixement a llarg termini a partir de la implementació de l'acord. Veiem que hi ha sectors que guanyen molt amb l'acord, com el sector financer, i hi ha sectors que experimenten alguna pèrdua inicial, però que després aconsegueixen compensar, i sectors, com el públic, l'educatiu o el sanitari, que experimenten la pèrdua de la productivitat a llarg termini"
Pablo Tucat, economista de la consultoria KASNET
L'acord milloraria les magnituds macroeconòmiques, en comparació a l'actual situació. També millorarien les importacions i les exportacions. Segons l'estudi l'eliminació d'aranzels permetria adquirir productes en el mercat internacional a un preu menor i, per tant, seria un factor que facilitaria el creixement de les empreses.
A més, s'ha fet d'acord amb dades que siguin tangibles i tenint en compte aquells aspectes que més preocupen els ciutadans. A banda dels apartats econòmics o financers, també s'ha mesurat l'afectació que tindrà en la seguretat ciutadana i el model d'immigració i ha deixat que la incidència serà mínima.
"Hem vist que el creixement de l'economia sempre és superior a l'estatu quo. És veritat que et posa un instrument que permet diversificar l'economia i que, per si sol, ja t'ajuda a diversificar-la tot i que encara queda feina per fer, i després hem detectat que no hi ha cap afectació significativa en 28 variables sobre allò que els andorrans considerem que és important per nosaltres i que no volíem perdre"
Yvan Lara, investigador AR+I
Amb tot, l'estudi de l'ARI haurà de servir per implementar qüestions referents a l'acord. Així ho assegura el secretari d'estat d'Afers Europeus, que diu que les conclusions que se n'extreuen ja les avançava el Govern: que l'acord serà útil i necessari per diversificar l'economia. Quant al menor creixement del sector públic el primers anys d'implementació, Landry Riba diu que caldrà fer esforços per mitigar-lo. També valora que l'estudi tranquil·litzi en qüestions de política migratòria.
"Té un impacte econòmic d'entrada i això era absolutament esperable. Al final, aquest acord s'ha d'implementar i una entrada en vigor per se no produeix cap canvi, però té un cost, i s'ha d'assumir. S'haurà de gestionar aquesta entrada en vigor perquè després pugui produir els efectes. Durant tota la negociació hem defensat davant de la Comissió Europea la necessitat de mantenir, d'entrada, unes quotes d'immigració per tenir una regulació del flux demogràfic i alhora de mantenir un sistema de verificació del sistema d'antecedents penals. Són dues aproximacions diferents que ens porten al mateix punt"
Landry Riba, secretari d'Estat d'Afers Europeus
Informa: Joan A. Sarmiento
Imatges: Eric Escabias
Comparteix:
