Malgrat la tragèdia dels aiguats del 82, el succés va afavorir la creació de la Llei de protecció civil del 84 per tal d'idear una estructura per coordinar els serveis operatius d'aquestes grans emergències però no serà fins al 2007 que es materialitzarà amb la creació del departament. Deu anys després arriba el primer pas per controlar i crear alertes a partir del cabal dels rius.
El director de Protecció Civil, Cristian Pons, explica que el 2017 és quan s'instal·len les estacions hidrològiques en punts estratègics del nostre territori amb dos objectius: detectar crescudes de rius, i desbordaments per protegir la població i evitar danys.
En tres dies es van registrar entre 180 i 200 litres per metre quadrat entre les estacions d'Engolasters, FEDA i Ransol. Aleshores no es va poder preveure la importància del fenomen. Però què passaria avui dia?
El tècnic del Servei de Meteorologia, Guillem Martín, afirma que "avui dia tenim uns models metereològics basats en operacions matemàtiques que han evolucionat molt".
Els aiguats van evidenciar la necessitat de canalitzar rius, reforçar els vorals, fer ponts nous per evitar col·lapses i controlar la capa freàtica que fa 40 anys hi va jugar en contra.
Avui dia la informació sobre les alertes es troba en panells a les carreteres, a les xarxes i als mitjans de comunicació. Lligat a les alertes des de Protecció Civil es lluita per avançar en la coordinació i l'avís a la població implantant el 112 europeu i la creació del centre nacional d'emergències.
El director de Protecció Civil, Cristian Pons, exposa la necessitat de les trucades d'emergència a un número únic, el 112 europeu i es crearia l'estructura del centre nacional d'emergències on centralitzar la informació, espai de reunió i reflexió envers la situació que tenim d'emergència.
Eines com un mapa d'inundacions que ajudarien a la reducció del risc de desastre a través de la gestió, tal com recomana el marc de Sendai impulsat per l'ONU i adoptat per Andorra el 2015.
Informa: Rosa Alberch
Comparteix:
