Ajudar en casos de malaltia, en horaris laborals complicats i a persones amb poc poder adquisitiu. Aquest és el públic en què l'associació Nami se centra per destinar-hi els seus passejos amb gossos. Unes caminades que també busquen ser educatives per als animals i que han evitat fins i tot abandonaments.
"Anirem a passejar la Nala, que la seva "mami" ens ha demanat ajuda", explica la fundadora de Nami, Desirée Abarca. I és que la seva "mami" com diu la Desi treballa. Un altre cas, és el de la Sandra Lòpez, "no tinc un horari flexible a l'hora de venir al migdia a casa" i fa que no tingui com treure les gosses.
Per això, els passejos de voluntaris de Nami busquen alleugerir aquesta situació. La de compatibilitzar la criança d'un gos amb horaris complicats. I també en casos de malalties, com el cas de la Cristina que la van operar del maluc. "La meva preocupació era quan tornés de l'operació qui trauria a la Nara, perquè ella és una gossa que necessita molta muntanya i jo no podia fer-ho".
Són uns passejos que no tenen un cost marcat. Es dóna la voluntat. I tot i que no tenen un perfil marcat d'usuaris: "ens acostumen a contactar més persones amb baix recursos", assegura la fundadora de Nami, Georgina Hurtado.
Treballen de manera directa amb els gossos i les famílies, per ajudar a entendre comportaments de l'animal i reconduir-los. De fet, el servei ha evitat recentment l'abandonament d'un gos tal com explica Hurtado. "El gos afortunadament continua amb la seva família i aquesta ha aconseguit entendre la problemàtica del gos."
La feina de Nami tampoc seria el mateix sense els voluntaris. Com la Patri que ha passejat diversos gossos i que va fer voluntària per una simple raó: "Per mi els passejos era l'opció de tenir gos ni que fos de manera temporal".
Un servei que la Patri va conèixer amb el boca-orella i que arriba de moment als usuaris a través de les xarxes socials.
Informa: Ariadna Guiu Vila
Imatges: Sergi Linares
Comparteix:
