Cada vegada hi ha pacients més joves i amb diagnòstics més complexes. Aquest és l'escenari amb què es troba el servei de Salut mental de l'hospital en relació amb els trastorns de la conducta alimentària. Coincidint amb el Dia mundial de lluita contra aquest tipus de trastorns, hem posat el focus en quines tipologies hi ha i com detectar-les.
Salut mental ha detectat un avançament en les edats en què es detecten els trastorns de la conducta alimentària, ja que es comencen a diagnosticar en infants que tenen entre 10 i 11 anys. Sobretot els desenvolupen nenes i joves, però també nens i cada cop més adults.
Hi ha tres tipologies principals: l'anorèxia nerviosa, que es caracteritza per una alteració i mancança d'ingesta d'aliments amb l'objectiu de baixar de pes; la bulímia nerviosa, que comporta ingestes abundants de menjar amb purgues compensatòries com ara el vòmit o l'abús de laxants, i el trastorn per afartament (conegut també com a "binge eating"), que s'assembla a la bulímia, però sense conductes compensatòries.
En els darrers dos anys s'ha detectat, sobretot, un increment de casos de bulímia i afartament, mentre que els casos d'anorèxia s'han mantingut més estables. Pel que fa a l'afartament, els experts apunten que afecta entre un 2 i un 5% de la població en l'àmbit mundial.
Els trastorns de la conducta alimentària estan estretament lligats a un malestar emocional molt fort i a altres problemes de salut mental, afegint-hi també les autolesions. I, per aquest motiu, els experts apunten que és molt important fer un abordatge integral i profund sobre les causes que han portat el pacient a desenvolupar aquest tipus de malaltia.
La neuropsiquiatra infantil del SAAS, Rosamaria Bruni, explica que la majoria dels trastorns van associats a altres patologies. "Normalment en tots els trastorns en el comportament de la conducta alimentària tenim associats trastorns d'ansietat, de depressió". I afegeix que també afecta tenir "una condició molt eufòrica, però també molt associat al trastorn de personalitat. En particular, el borderline, el trastorn límit de la personalitat".
És essencial detectar aquest tipus de trastorns al més aviat possible i és que existeixen diferents símptomes o senyals que l'entorn més proper al pacient pot observar, bé sigui la família, els amics, l'entorn escolar o laboral. Un pas clau per demanar ajuda.
Els primers símptomes venen lligats a diferents canvis en els hàbits i les conductes de la persona afectada. Per exemple, sobresurten els canvis d'humor i l'alteració del son. També modificacions en la ingesta d'aliments: absència en el cas de l'anorèxia i excés en el cas de la bulímia i l'afartament. En aquest sentit, s'associen variacions en el pes corporal, molt més visibles en l'anorèxia que en els altres dos trastorns. Pel que fa a la bulímia, es pot detectar si la persona presenta una petita callositat als dits i unes ulleres molt marcades fruit de provocar-se el vòmit.
Els experts assenyalen que en detectar un o més símptomes, cal contactar de seguida amb el servei de Salut Mental o altres recursos similars perquè es pugui fer el diagnòstic com més aviat millor i activar el circuit del tractament. És important que l'entorn estigui ben atent perquè moltes vegades els pacients no comprenen ni accepten que estan patint el trastorn.
Bruni exposa què poden fer en el moment en què el seu entorn detecta el problema. "Quan veiem que les coses no estan clares, en particular a les mares, als professors. Evidentment, immediatament trucar o apel·lar a un centre de servei de salut mental". Destaca que elles estan per això i, per tant, han de "contactar immediatament que sigui un psicòleg o si necessitem un psiquiatre per començar un tractament que normalment és farmacològic, però també teràpia conductual, que és el que més ajuda a regular aquesta disfuncionalitat".
L'acompanyament i el tractament dels trastorns de conducta alimentària solen tenir una durada mínima d'un any. Per poder prevenir-los, és important assenyalar els factors que els poden desencadenar, que són diversos.
Darrerament, té molt de pes l'abús de les pantalles i dels continguts d'Internet sense filtres en edats cada cop més primerenques i la pressió social que hi ha al darrere, tot plegat lligat al sentiment de pertinença al grup que és més acusat en l'inici de l'adolescència. També influeix la disgregació dels nuclis familiars, amb una forta dependència dels dispositius tecnològics i una manca d'hàbits i control sobretot en el moment dels àpats.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Anna Romagosa
Comparteix:
