El flux d'informació i imatges sobre conflictes armats, ara mateix per exemple amb el cas d'Ucraïna, pot generar sentiments de por, tristesa i ansietat en els infants. Aquí els pares i mares tenen un gran repte per endavant per respondre els seus dubtes d'una manera fàcil i didàctica.
Els infants solen buscar en els adults la resposta a totes les seves preguntes, més encara en moments de crisi com ara l'escalada de conflicte a Ucraïna. En paral·lel, poden aparèixer sentiments com la por, la ira i l'ansietat. En aquest procés els pares i mares tenen un paper fonamental, a banda de la informació que els hi poden donar les escoles.
Els psicòlegs constaten que el primer pas és buscar un moment per parlar-ne amb calma. En aquest sentit, l'escolta activa és fonamental. La psicòloga Ariadna Alonso indica que "potser ens espantem una mica sobre com pot afectar això al nostre fill, però per això hem d'estar alerta de com està, què pensa i preguntar-li".
També, afegeix, cal estar pendent "del comportament del nen, quines preguntes fa, si dorm bé, o si té o no té gana", ja que "fixar-se amb totes aquestes coses permet veure si presenta o no nerviosisme o angoixa".
Per facilitar aquest procés, Unicef Andorra ha publicat una guia amb diversos consells. Com esmenta la psicòloga, és clau preguntar al petit com se sent, ja que el patiment es pot portar en silenci i cal descobrir què hi ha darrere dels neguits. Els jocs i els dibuixos hi poden ajudar.
Cal fer servir un llenguatge adequat a l'edat, tallar de seguida el mínim indici de prejudici o discriminació i, si no es té la resposta, es pot buscar de forma conjunta a través de fonts d'informació contrastades. També s'aconsella no parlar dels conflictes armats abans d'anar a dormir.
Visibilitzar històries positives i de solidaritat és una altra de les recomanacions, fins i tot fer alguna acció pot aportar molt de confort. Acabar la conversa amb cura i tranquil·litat també és clau.
Els dubtes segur que no es resolen en una primera trobada i s'aconsella fer seguiment de l'infant i localitzar el més mínim senyal d'alerta, com ara mals de cap o malsons. En aquest procés, l'estabilitat de l'adult també és fonamental perquè el seu estat d'ànim s'acaba projectant en els més petits.
En general, els experts aconsellen que s'ha de començar a perdre la por a parlar de segons quins temes amb els nens perquè es tendeix a sobreprotegir-los i això pot provocar més angoixa i inseguretats.
Treballar la respiració pot ajudar molt a controlar l'angoixa i l'ansietat. Si la preocupació s'allarga, és recomanable acudir a un especialista
Informa: Laura Cugat-Ester Pons
Imatges: Sergi Linares-Kevin Ribeiro
Grafisme: Marta Pons
Comparteix:
