Tots els balanços són parcials i, tots els resums, per tant, incomplets. Els proposem una repassada d'una setmana viscuda intensament per la delegació andorrana a San Marino.
Aquest és el moment de més il·lusió per metre quadrat en uns Jocs, el de la desfilada inaugural, quan tots els somnis es poden fer realitat. Amb 49 atletes Andorra era la tercera delegació més petita a San Marino, només per davant de Montenegro i Liechtenstein, i lluny de Luxemburg, Xipre i Islàndia.
Si hem de posar notes, l'actuació general ha estat prou bona, però l'únic excel·lent se l'emporten Xavi Folguera i Geni da Silva, or en vòlei platja després de guanyar els cinc partits del torneig, el de la final contra Liechtenstein amb remuntada inclosa. Revaliden l'or de fa dos anys, en una setmana en què l'incombustible Geni va ser banderer a la cerimònia inaugural i pare de la Valentina. No es pot demanar més!
Deixem les puntuacions i fixem-nos en altres coses. Què han fet els valors segurs, aquells que no fallen mai? Laura Sallés va penjar-se la plata en judo i suma sis medalles en sis participacions. Marcos Sanza marxa amb un bronze en els 5.000 i una plata en els 10.000, i ja col·lecciona 11 medalles als Jocs, però se'n va amb la sensació que un espigat atleta de Luxemburg s'ha endut una daurada que ja era seva. Laurent Recouderc també semblava una aposta segura en tennis, però els problemes a l'esquena van reaparèixer en el moment menys oportú.
Tornem a les alegries. L'atletisme ha guanyat 9 medalles, més de la meitat de les 17 d'Andorra. La bona notícia és que Pol Moya, plata en 1.500 i bronze en 800, només té 20 anys; Nahuel Carabaña, plata en 3.000 obstacles, en té 17; Clàudia Guri, bronze en salt d'alçada, 22, i la resident cubana Dayane Huerta, bronze en 800 i 1.500, en té 25. En natació, amb quatre noies i una mitjana d'edat de 18 anys, Mònica Ramírez va tornar a pujar al podi sis anys després amb un bronze en els 200 esquena.
El ciclisme s'ha reivindicat a San Marino... i de quina manera! Plata per equips en la prova de ruta i dos bronzes per a dos esportistes que han rebut el premi a molts anys de treball a l'ombra: Guy Díaz, a la prova de BTT, i Julio Pintado, en la cursa contrarellotge. També ho ha fet la petanca, amb una plata per parelles per a Bruno Santmann i Frederic Breton, i un bronze per a Breton en el torneig individual.
I és que el treball no sempre té el premi de la medalla. La selecció de bàsquet amb el reforç de David Navarro marxa amb les mans buides després d'un gran campionat amb una victòria històrica contra Islàndia.
Ja els hem avisat que aquest seria un resum incomplet, però el volíem acabar amb dues imatges que podrien ser un bon final: la de Toni Bernadó, bronze en els 10.000 metres als 50 anys, perquè ens demostra que la il·lusió no té edat. I la de l'equip de judo entre llàgrimes fent pinya amb el seu entrenador, Dani Garcia, perquè ens ensenya que a l'esport, quan no es guanya, s'aprèn. Fins d'aquí a dos anys a Montenegro!
Informa : Joan López / Imatges : Marta Paixà
