La pandèmia va posar al damunt de la taula la necessitat d'invertir en biotecnologia. Com a forma de diversificar l'economia i, també, per seguretat. Andorra ja fa temps que ha posat fil a l'agulla per crear un ecosistema que afavoreixi la implantació i el desenvolupament d'aquest sector.
El 2020, gràcies a la recerca d'una vacuna contra la Covid, el desenvolupament biotecnològic va rebre un impuls. Es va fer més visible. Però només 10 empreses a tot el món van poder fabricar i vendre vacunes. Es tractava de 2.000 milions de dosis.
"Sovint, quan parlem d'Andorra parlem d'un entorn, d'un país molt segur, no? De les seves dimensions… i també, doncs, un país amb una alta qualitat de vida, però sovint obviem, ho hem vist durant la pandèmia, el component de bioseguretat. Jo crec que apostant per aquest sector de la biomedicina podem fer un entorn més biosegur per a la població.
David Vilanova, biòleg
El que sí que s'ha fet a Andorra, i veient la magnitud d'aquesta nova ciència i el que podria comportar, són passes en l'àmbit legislatiu. En els últims 5 anys s'han fet molts d'avenços en aquest sentit, explica Vilanova. S'han aprovat unes 5 lleis que de manera general donen cobertura legal i que posen les bases per a la creació d'un nou ecosistema.
Andorra només destina el 0,7% del PIB a la investigació. Alemanya, un dels països referents en el sector, arriba al 3%. En aquesta línia, l'investigador predoctoral en Biomedicina i Salut, Arnau Calvet, explica que l'única cosa que li fa falta a la biotecnologia és capital. Per la seva banda, Vilanova considera que s'hauria de fer un esforç per dedicar una part del PIB al finançament de la recerca.
A principi dels anys 50, els biòlegs Crick i Watson van publicar a la revista Nature la descoberta de la macromolècula responsable de la transmissió genètica: l'ADN. Des de llavors, l'estudi del desenvolupament i la modificació de la informació genètica va començar una carrera anomenada biotecnologia.
Els principals avenços en aquest camp han estat relacionats amb l'enginyeria genètica. I actualment és clau per al desenvolupament de vacunes i teràpies per a malalties on no hi ha cura.
I per diferenciar-les a cada una se li assigna un color. Per exemple, la biotecnologia vermella s'associa a la branca sanitària. La verda, al sector agrícola. La blanca, al sector industrial. I la grisa tracta la descontaminació de sòls o l'eliminació de metalls pesants de la natura.
Fer que els aliments tinguin més nutrients, que la planta de l'arròs no necessiti tanta aigua o tenir plantes que purifiquin l'aire contaminat són altres de les coses que podem aconseguir amb la biotecnologia.
Informa: Caterina Vidal
Comparteix:
