Andorra participa de la xarxa sísmica catalana amb tres aparells (sismògrafs a la Rabassa i al pic de Padern i un accelerador que es troba a Santa Coloma). Més enllà està desenvolupant protocols i l'ús d'aplicacions per, en cas d'una emergència, poder actuar ràpid i amb coneixement per poder informar la població i poder fer una avaluació com més acurada millor dels danys.
Aquest any, Andorra completa la seva participació al projecte POCRISC amb Espanya i França creat per fomentar la cultura del risc sísmic i implantar els protocols i eines necessaris per gestionar una emergència d'aquesta mena. Les enquestes són importants per tenir un primer mapa per actuar.
Segons explica la investigadora d'Andorra Recerca i Innovació i coordinadora del Grup de Ciències de la Terra i de l'Atmosfera, Laura Trapero, gràcies a aquestes informacions es pot tenir una primera fotografia sobre com s'ha percebut i quins danys esperar. A partir d'aqui, detalla, "ja es poden activar la resta de protocols", el més important dels quals és informar i alertar.
La magnitud d'un terratrèmol no viatja igual per uns materials que per uns altres, ha detallat la també investigadora Anna Echeverria. Per això també hi ha un equip d'arquitectes que ha col·laborat a fer un estudi de vulnerabilitat dels edificis essencials.
En aquest sentit, Trapero ha remarcat que mentre les edificacions més tradicionals serien les primeres a veure's afectades, les estructures de ferro ho suportarien millor.
Finalment, cal tenir en compte l'avaluació dels danys perquè el sistema sigui una posada en comú entre els tècnics, les institucions i els propietaris per certificar l'habitabilitat posterior a un episodi.
Des de fa 10 anys Andorra té una web, el Sismoweb, a partir del qual la població pot deixar la informació del que han percebut en l'episodi sísmic.
De moment, el CENMA ha rebut més de quatre-centes respostes a l'enquesta sismològica del terratrèmol d'aquest dilluns. És la més exitosa des de la posada en marxa el 'Sismoweb'. En la descripció del que van sentir, molts diuen que els va semblar el pas d'un camió, soroll d'obres o, atenció, una rentadora.
La gent és conscient que som en una zona d'influència de plaques tectòniques tot i que no té gaire clara la freqüència amb què es pot produir el fenomen. L’enquesta encara està activa i hi ha temps per participar-hi fins dilluns vinent, quan farà una setmana del terratrèmol.
Al març se'n va produir un a l'Alt Urgell d'1.4 a l'escala de Richter (molt baixa intensitat) i que sobretot es va sentir a Sispony. El 2019 se'n va registrar un de 4.2 a l'Alt Urgell
De més repercussió. El 1970, Andorra va registrar un terratrèmol amb una intensitat, o sigui, la repercussió de la seva magnitud, d'entre 5 i 6. Aquest ha estat de 4.
Com a històric hi ha l'episodi de crisis sísmica que es va viure entre 1427 i 1428 al Ripollès. En aquell moment es van deixar per escrits en molts registres eclesiàstics els desperfectes creats.
A Andorra no s'ha trobat cap registre, però des del CENMA diuen que s'ha d'esperar que també arribés al país. Es calcula que la seva magnitud va ser de 7.
.png)
En primer lloc, cal guardar la calma i evitar allaus humanes. També ens hem d'apartar de qualsevol cosa que ens pugui caure a sobre o de les finestres, ja que podrien rebentar.
A més, és important resguardar-se sota una estructura sòlida, com ara una taula, a la qual haurem d'agafar les potes per evitar que es desplaci, o quedar-nos sota el marc d'una porta.
Finalment, hem d'evitar utilitzar instal·lacions que van amb electricitat i desconnectar instal·lacions d'energia.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Desirée Sala
Locució: Neus Toro Oltra
Grafisme: Alberto Rodríguez
Comparteix:
