Andorra reclama una pausa humanitària en la guerra a Gaza

www.andorradifusio.ad

L'executiu va condemnar el 7 d'octubre l'atac terrorista de l'organització Hamàs contra les zones israelianes limítrofes de la franja de Gaza. L'atac va acabar amb la vida de més de 700 persones i es van segrestar 200 hostatges civils i militars.

Com a resposta, el govern hebreu va iniciar un setge a la franja de Gaza que després d'un mes de guerra ha acabat amb la vida de més de 10.000 palestins, gran part d'ells infants.

La franja de Gaza és una de les zones del món amb més densitat de població. Al llarg d'aquest conflicte, Israel ha tallat el l'electricitat i l'aigua corrent a la franja, on viuen 2 milions de persones. Aquest fet ha suposat el col·lapse dels centres hospitalaris, que també han patit bombardejos per part de l'exèrcit d'Israel.

A més, institucions com Amnistia Internacional i Human Rights Watch n'han denunciat l'ús de fòsfor blanc, una substància prohibida que crema en temperatures especialment elevades quan es posa en contacte amb l'aire. 

El de Palestina és un dels grans conflictes internacionals, que es remunta a la primera meitat del segle XX, a la dècada dels anys 40, amb la creació de l'estat d'Israel i l'ocupació de territoris palestins. 

De fet, Andorra el 28 d'octubre va votar a favor, amb 119 països, de la "protecció dels civils i del compliment de les obligacions legals i humanitàries" en el marc d'una assemblea general de les Nacions Unides

"Hem seguit en la línia del respecte del dret internacional i de la situació humanitària. No em pronunciat la paraula alto al foc perquè és molt forta, però hi hauria d'haver una pausa humanitària perquè la situació és molt desesperada per a la població civil i especialment els infants de Gaza".

Imma Tor, ministra d'Afers Exteriors.

Informa: Ariadna Guiu Vila
Imatges: Nil Forcada

Comparteix:

La Constitució va marcar un abans i un després en les relacions exteriors Un col·leccionista d'art lliura al comú de la Massana una obra sobre la parròquia