Durant la primera guerra mundial, Andorra s'hauria unit als aliats i hauria declarat la guerra a Alemanya. Així, almenys, ho afirmen algunes informacions que circulen, sobretot per la xarxa. Enguany es compliria, doncs, el centenari de l'última declaració de guerra d'Andorra. Un descuit, però, hauria fet que no se signés l'armistici fins als anys quaranta o cinquanta.
Algunes veus, així com diversos articles d'internet, incloent-hi el New York Times, expliquen que Andorra, el 1914, es va declarar en guerra amb Alemanya, tot i que mai va arribar a les armes. Va ser per això que ningú la va convidar a negociar el tractat de Versalles. Així, tècnicament hauria seguit en guerra fins que als anys quaranta o cinquanta, segons les fonts, les dues parts se'n van adonar i van signar la pau. Però l'historiador Pere Cavero ha investigat la qüestió i descarta que sigui cert: "M'estranya molt que estant en una guerra mundial, els alemanys tinguessin temps de signar la pau amb un país que l'any 43 ja controlaven, perquè estaven a la frontera, i coneixien mínimament. Una guerra amb Andorra no els traumatitzava. Penso que no és cert".A més, assegura que no hi ha cap document oficial que ho certifiqui. L'única referència és una carta del cònsol alemany a Marsella, que pregunta al síndic de l'època sobre la qüestió: "Li demanen si és cert del que ell té constància -però no diu com- de si estan en guerra. El síndic respon en una carta dient que ha mirat a l'arxiu i no ha trobat res, i que ha parlat amb els vells del país i ningú se'n recorda que estiguessin en guerra".El fet és que hem buscat les cartes a diferents arxius i no les hem localitzades. Sí que se sap, segons el llibre "Els voluntaris catalans a la Gran Guerra", que tres andorrans van fer de voluntaris al conflicte bèl·lic: Valentí Naudi, Josep Estany i René Huguet. I també que un francès es va exiliar a Ordino i va treballar en la restauració de les campanes de l'església. A més, consta que la gran guerra i l'escassetat d'aliments a França i a Espanya van provocar un boom econòmic a Catalunya i, de retruc, a Andorra, on es van construir les primeres carreteres.Informa: Agustí Mas Imatge: Josep M. Garcia / Xavi Fajardo
