Fa anys que Arranz Bravo omple galeries i sales d´exposicions amb els seus autoretrats. Són l´instant de l´artista, parlen de llum i foscor, són històries que només pot desxifrar l´espectador. Després de l´Art al Roc, l´artista exposa a la galeria Pilar Riberaygua on la poètica dels seus dibuixos adquireix una altra dimensió.
Arranz Bravo passa hores en el seu estudi. Per a ell és un exercici gimnàstic i vital que, com el nen que diu que és, pinta el que porta dins: "Sóc un nen, tinc entre 10 i 11 d'anys, amb el mateix criteri i actitud, i ho dic amb una exactitud meridiana".
Afegeix que "tot creador és doctor Jekyll i míster Hyde, amb una doble personalitat molt inquietant i enriquidora a vegades amagada i d'altres per no voler assumir coses doloroses".
No parla de la seva pintura, parla de l´art. Ell crea i diu que com a fills els seus quadres es defensen sols. La resta és una comunicació no escrita amb l´espectador, creu que és aquest qui la fa viva.
La seva obra comença i acaba en ell. Des de la seva fundació a Barcelona dóna suport als joves artistes. Jove diu és aquell que no mor perquè la seva obra és original, inèdita, nova i col·labora a enriquir la cultura que dóna sentit a un país.
Informa: Rosa Alberch
Comparteix:
