Amb l'arribada de la flama a la plaça del Consell s'investirà la nova fallaire major

www.andorradifusio.ad

A la una la Flama del Canigó ha entrat per la frontera del riu Runer. És la flama que encendrà totes les fogueres de Sant Joan i que es repartirà a l'acte d'aquest dijous a la plaça del Consell General, moment en què s'investirà el nou fallaire major de les Valls d'Andorra.

Enguany és una dona, Rosa Maria Sabaté, que obrirà el camí de les falles de foc, i el fallaire menor d'Andorra la Vella, que encapçala el recorregut de llum.

Recordem que els petits roden boles de llum però els adults se sotmeten a un bateig de foc, una prova essencial per saber quin diàleg es té amb l’element.

El més tradicional es fa a la placeta del barri del Puial a Andorra la Vella amb la falla tradicional feta de plecs d’escorça de beç.

Aquesta nit es rodaran falles a totes les parròquies menys a Ordino que es cremen per la revetlla de Sant Pere.

Petit glossari fallaire

Per conèixer aquesta tradició pirinenca, és important saber què vol dir cadascun dels elements que la conformen.

Cremada de falles: Nom que rep la festa de les falles a Andorra incorporant-hi al final el nom del poble on es realitzen. Així, direm 'Cremada de falles d'Andorra la Vella' o 'Cremada de falles de Sant Julià', per posar dos exemples. No direm 'Crema de falles...' perquè el que destaquem de la nostra festa és l'efecte que fan les falles quan estan enceses i es fan rodar, és a dir, les rodes de foc o bé les boles de foc.

Roda el foc: és l'expressió utilitzada pel col·lectiu fallaire al·ludint als cercles de foc que es dibuixen quan es fa rodar la falla.

Falla tradicional: és la falla feta de pela de beç enfilada en un pal de boix (o a Ordino amb una branca del mateix beç). És la falla ancestral i que els fallaires cremen en moments determinats de la festa segons el poble o parròquia.

Bateig de foc: A Andorra la Vella la canalla que compleix els 16 anys fan el bateig de foc. És un ritual que consisteix a cremar a la placeta del Puial una falla tradicional. La música per aquest acte va ser composada expressament pel Tito Pelàez de l'Escola Folk d'Arsèguel i es diu el Ball Pla de la placeta del Puial

Fallaire de llum: la canalla no pot cremar falles fins a una determinada edat, segons el poble, i com a alternativa roden boles de llum que canvien de color. En els recorreguts van davant dels fallaires.

Fallaire major: Ho és qui ha trobat el clau d'or a la recerca de l'argolla de Fontargent. És distingeix per la capa vermella i va al davant del seu col·lectiu la nit de la cremada (a excepció de quan el fallaire major és de Sant Julià que la porta de color negre, per diferenciar-se de les capes dels fallaires lauredians que són vermelles)

Fallaire menor: Els fallaires de llum d'Andorra la Vella tenen el seu propi fallaire menor, el qual és escollit amb el mateix procediment que el fallaire major, però en el seu cas el que troben penjat de l'argolla és un clau de plata. El color de la capa que l'investirà serà de color taronja.

Informa: Rosa Alberch
Font: Fallaires de les Valls d'Andorra

Comparteix:

La flama del Canigó ja és a Andorra Xavier Espot: "Si cal que entrem en el mercat llogant, comprant i cedint els pisos a persones que no tenen accés a l'habitatge, ho farem"