Des del 1974 que el nom d'Isabel Sandy, escriptora i periodista francesa, no tornava a la llum pública. La sala d'exposicions del Govern d'Art al Roc ha inaugurat una mostra dedicada a la figura de l'autora de la novel·la "Andorre ou les hommes d'arain".
A la periodista Isabel Sandy la van enviar a Andorra per escriure un reportatge sobre el contraban el 1922. Mai va escriure aquest article. En canvi va caure en l'encís d'unes valls, on semblava que el temps s'havia aturat. Per aquest motiu el progrés de la seva societat no el va viure de la millor manera.
Segons explica la comissària de l'exposició i directora de l'Arxiu Nacional, Susanna Vela, l'escriptora pensa "que Andorra materialitza el seu ideari i per això s'estima tant el país i li costarà acceptar els canvis i el progrés".
Gràcies a una donació ara es disposa de força documents i elements per a presentar aquesta exposició. Un homenatge que arriba després de molt de temps. Vela recoda "el reconeixement l'any 1965 per part de Bartomeu Rebés i el 1974 amb el carrer Isabel Sandy a Escaldes-Engordany". Per aquest motiu, afegeix, "vam pensar que era un bon moment per retre aquest homenatge".
L'escriptora francesa va fer diversos viatges a Andorra, però els realment importants van ser els tres primers.
Autora de més de 70 llibres, va fer amistat amb grans escriptors com Kippling i Colette. Precisament aquesta última va ser qui li va suggerir el seu pseudònim, que té l'origen en l'admiració a George Sand, l'escriptora francesa i precursora del feminisme Amandine Lucile Dupin, que es va veure obligada a fer servir un pseudònim per trencar les barreres socials dels inicis del s.XIX.
Informa: Sílvia Mestre
Imatges: Sergi Linares
Comparteix:
