Enverinament de persones, assassinat d´infants o estar al servei del diable, són algunes de les acusacions que van portar Antònia Martina, del Tarter, a ser desterrada l'any 1551. L´Arxiu Nacional dedica la peça del mes a la bruixeria.
Podria ser una de les protagonistes de "Brujas", el pilot de la qual s´ha gravat fa dos mesos a Andorra i que reflecteix com la societat dels segles XV i XVI era altament influenciable per les creences i les relacions amb l´església i el poder establert.
Però més enllà de la ficció Antònia Martina del Tarter va ser condemnada a abandonar el país el 4 d´agost del 1551.
El procés recollit al document número 6.052 del fons del Tribunal de Corts inclou diferents testimonis, dos interrogatoris a l´acusada en què consta que és interrogada amb paraules literals "sota turment", un acarament entre l'acusada i un altre testimoni i documents de caràcter legal.
Corts pregunta als testimonis sobre aquesta qüestió i sobre acusacions d'emmetzinament de persones i animals, d'assassinar infants i d'estar al servei del diable, el "boc de Biterna", expressió recurrent en els judicis similars de l'època.
El rumor de les seves suposades activitats és pres en consideració durant el judici i no li serveix negar-ho.
Aquesta resolució va ser de les més indulgents. D´altres van ser condemnades a morir penjades.
La documentació pertany a la que el Tribunal de Corts va ingressar a l’Arxiu Nacional el març del 1992.
Informa: Rosa Alberch
Imatge: Arxiu Nacional d'Andorra/Arxiu RTVA
Comparteix:
