El Govern ha detectat 20 casos d'assetjament aquest curs en els tres sistemes escolars. Una dada que es manté estable respecte altres anys. La gran majoria són a secundària. En els últims anys s'ha aconseguit tancar tots els casos i aquest any són 13 els que encara segueixen oberts. Per a les diferents tipologies d'assetjament, el Govern prepara una modificació del decret per ampliar-ne els indicadors i elements de sospita i fer més àgil la detecció.
En l'assetjament escolar, la prevenció i l'actuació immediata és essencial. Això permet que es resolgui més fàcilment i que les conseqüències psicològiques siguin menors. Per això, el Govern ha modificat el decret que regula l'assetjament escolar, de manera que amplia els indicadors i posa la sospita com el primer element per activar tots els recursos.
La forma més comuna d'assetjament és la verbal, seguida de la física. Però existeixen altres tipus. D'una banda, l'exclusió social, i per l'altra, el ciberassetjament. Una tipologia que creix i que preocupa perquè és més difícil d'observar. "L'ambient en l'àmbit virtual és difícil i el control encara més", destaca el secretari d'Estat d'Educació, Josep Anton Bardina.
Per això, fa 6 anys es va desplegar l'eina B-Resol que permet contactar amb professionals, de forma anònima, per expressar inquietuds i advertir de casos d'assetjament. Una eina que com apunta Bardina és de gran ajuda.
La modificació del decret es publicarà al juny i es desplegarà el curs vinent. Es preveu que surtin a la llum més casos.
L'atenció psicològica és clau per a les víctimes d'assetjament, com també en el cas dels assetjadors. Moltes vegades cal analitzar l'entorn, les inseguretats i si es tracta de psicopatologies.
Informa: Gerard Castillo
Imatges: Pau Bonastre
Comparteix:
