Les associacions que atenen persones amb problemes de salut mental i els seus familiars celebren la proposta d'acord dels grups parlamentaris de la majoria per reforçar els serveis i que per fi es reconegui com a una malaltia. Recorden, però, que encara hi ha molta feina a fer i insisteixen en reivindicacions com un una escola terapèutica per a menors.
"Més que una proposta, m'hagués agradat que hagués dit el compromís", comenta la presidenta de l'Associació de Familiars de Malalts Mentals d'Andorra, Rosa Lluís, tot destacant que també hauria volgut "fer un document i poder-lo signar". En aquest sentit, assegura que "trobo a faltar que sigui més formal". "Vull creure que, d'aquests punts, algun, el podrem posar en marxa abans que s'acabi la legislatura".
La convenció a la CASS dels centres terapèutics i educatius per a menors d'edat era una proposta concreta de les entitats que podria fer-se realitat aviat. La presidenta de l'Associació per la Defensa del Jovent en Risc, Sandra Cano, ho valora de manera positiva i assegura que estan satisfets perquè "eren coses que veníem reclamant feia temps". Sobretot, remarca, "el tema del conveni 90-10, que entrés a la cartera de serveis dels centres de nois i noies que estan ingressats a fora, perquè consideràvem que era discriminatori com a malaltia que no es tractés com un ingrés igual que en altres casos". Es tracta d'un cost, detalla, de 1.780 euros mensuals.
Les associacions continuen reivindicant un espai per a menors a l'hospital perquè no hagin d'estar amb els adults ni allunyats de les famílies. "Tenim queixes a la quarta plante del servei constantment" , assegura Lluís. A més, destaca que hi ha mancança de professionals i que els espais han quedat obsolets. "El tema de la infant-juvenil és molt greu, no podem acceptar que estiguin convivint conjuntament. És inacceptable".
Per la seva part, Cano indica que el fet que només hi hagin dues habitacions i que només estiguin separades per una porta de l'espai d'adults que passen constantment per allà "treu intimitat als infants". Per això, "el que reclamàvem era una escola terapèutica". En aquest sentit, comenta que no és problema únic del país, sinó que és un problema global. "Ens trobem que als centre a Espanya hi ha llista d'espera".
Amb tot, les entitats es mostren satisfetes que per fi es tracti aquestes patologies com a malaltia i no com un problema social. Tot i això asseguren que l'estigma continua existint. "La discriminació hi és, però poder-ho parlar obertament és molt important, principalment pel mateix afectat", assenyala Lluís perquè "no se'l vegi com un bitxo raro".
Des de Projecte Vida, la seva presidenta, Eva Tenorio, remarca que "nosaltres no tenim un problema social, tenim una malaltia que ha de ser tractada com a tal". "Que després, arrel de la malaltia, puguis tenir problemes socials no depèn d'això", apunta afegint que el que es vol demanar "és que els trastorns de conducta addictiva depenguin de Salut".
D'altra banda, consideren fonamental que es recuperi la figura de l'educador de carrer, ja que serveix per detectar el problema "in situ" i "a partir d'aquí es pot començar a treballar i avançar la visita al professional". Pel que fa al Pla Integral de Salut Mental, Cano remarca que tot i que "és molt ambiciós", hi ha un calendari que no s'està complint i que "no s'ajusta a les necessitats de les famílies del país". "Els mateix professionals de la salut amb qui nosaltres ens hem reunit no hi creuen", explica.
La Covid-19 ha tret a la llum molts problemes que abans no es visibilitzaven. Per exemple reclamen que no es parli a cap taula de treball ni a cap lloc que hi hagi un tema de salut mental on "no hi estiguem representats nosaltres". "La persona amb una malaltia mental no vol en cap moment que es parli d'ells sense ser-hi presents. Això és molt important i no s'està fent, i des d'aquí demano, per favor, que se'ns tingui en compte".
Informa: Laura Massegú - Ariadna Guiu Vila
Imatges: Anna Romagosa - Kevin Ribeiro
Comparteix:
