Encamp ha celebrat el Ball de l'ossa. Han defensat la parròquia i s'ha fet gala de ser més genuïns que a Ordino. S'ha repartit crítica i burla en el segon any que es representa com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco.
Els dallaires un any més han vingut a segar al prat de l'Areny on, el quefe, el cap de colla, s'aprofita d'un grup de manifestants per treballar pagant-los en negre. Amb aquesta crítica ha començat la farsa encampadana que aviat ha arribat al comú regalant bitllets de 500 falsos per acabar les obres a Encamp.
El Ball de l'ossa representa la vida d'esforç al camp i l'aprenentatge d'alguns joves dallaires a cop de garrotada. Això es fa perquè no han d'oblidar que no han vingut a jugar i se'ls recorda que a cada garrotada, una rialla.
Als que potser no els haurà fet tanta gràcia és als d'Ordino per als qui han tingut han tingut molta sorna. Fins i tot, han bromejat amb el seu robatori. L'important és deixar clar que són els millors.
Durant més d'una hora, la comissió d'Encamp ha representat una ossa amb els cants tradicionals com "La desgràcia d'un pobre home" que també cantava el cònsol menor, Xavier Fernández, o "Sega-me-la arran".
Tot i que ser patrimoni de la humanitat comporta responsabilitat, el Ball de l'ossa conserva l'esperit de les festes del carnaval d'Encamp amb les fartaneres de la Fregona, més d'un idil·li i sense descuidar el que és comú a tots els balls de l'ossa al Pirineu, la relació de l'home amb la natura. Enguany, han indultat l'ossa vella, però ja és tradició que acabi morint envoltada dels aplaudiments.
Com ja és habitual després del Ball de l'ossa, s'ha repartit pa amb all i oli de codony als assistents.
On també s'ha celebrat el ball de l'ossa és a la Seu d'Urgell. La germandat de Sant Sebastià la va recuperar l'any passat després de cent anys d'oblit. Enguany s'han incorporat els personatges del capellà i els agents d’ordre públic, que s'han sumat a l’ossa, el domador i els caçadors.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Anna Romagosa
Comparteix:
