Andorra ja coneix la posició marc de la Unió Europa pel que fa a la lliure circulació de capitals. La comissió vol que la supervisió financera sigui robusta, falta però definir qui l'ha de fer. Amb prestador de darrera instància ja aprovat, però, als bancs encara els falten mecanismes de liquiditat per ser competitius amb els de fora.
Europa vol una supervisió del sistema financer robusta. Així es desprèn de l'informe marc que la comissió ha fet arribar al país. Ara, el que falta definir és qui l'ha de fer. El secretari d'estat d'Afers Europeus en funcions, Landry Riba, detalla que el que volen és "que la supervisió sigui nacional, perquè així és també pels propis estats membres". Així i tot, també afegeix que per sobre d'aquesta "també hi ha la de les institucions europees". Considera, doncs, que "és el model en el que penso i anticipo que la demanda d'Europa podria anar".
La lliure circulació de capitals encara no està posada sobre la taula negociadora. Ara bé, un dels esculls que tenien les entitats del país, el de no tenir prestador d'última instància, ja s'ha resolt. A finals de l'any passat, el Consell General validava aquesta figura. D'aquesta manera, els bancs andorrans tenen ara igualtat de condicions per competir amb els de fora? Riba respon que no és ben bé així. "El prestador d'última instància és una de les eines, potser la més important, però només és una d'elles. N'hi ha altres que ara els nostres operadors bancaris no tenen i quan parlem de participació al mercat doncs evidentment tocarà parlar d'aquestes eines".
Totes elles, les eines que encara manquen, són d'accés a liquiditat. Serà llavors el moment de veure si poden avançar o bé s'hauran de trobar mecanismes alternatius com s'ha fet amb el prestador de darrera instància.
Imatges: Fernando Montero
Informa: Ariadna Guiu Vila
Comparteix:
