Malgrat que han vingut molts menys treballadors temporers de l'exterior, bona part ja ha decidit marxar del Principat arran d'aquest hivern atípic. Alguns empleats reivindiquen més suport per part de les empreses que els havien precontractat o bé promès un lloc de feina, i consideren que hauria d'haver-hi un mínim de compromís.
Bona part dels treballadors de temporada que han vingut al Principat ja han marxat o ho volen fer en les properes setmanes tenint en compte la important reducció d'oportunitats laborals com a conseqüència de la pandèmia de la Covid-19.
Camilo González és temporer en el sector de la restauració i explica com s'ha decidit a tornar a l'Argentina. "Estem buscant i no hi ha feina. Els diners que queden són molt pocs per seguir fent front al lloguer i el menjar. La voluntat és poder tornar la temporada vinent si el coronavirus ho permet".
Alguns treballadors han trobat a faltar suport i compromís per part de l'empresa que els va precontractar o prometre una oportunitat de feina.
Una mostra és el cas de l'Eugenia Ditman, treballadora de temporada en el sector de l'hostaleria que fa tres hiverns que ve a Andorra però enguany no ha pogut treballar. Gràcies a Càritas, una rebaixa del lloguer i el suport emocional del seu entorn ha tirat endavant. Assegura que des de l'empresa no va rebre suport. "No em van preguntar mai per la meva situació ni per com estava. I ha estat complicat perquè va ser una lluita entre el factor emocional per tot el que està passant, i perquè no tenim respostes. Ens hem quedat a la deriva".
Tot i aquest panorama incert, la sort ha acompanyat una altra part del col·lectiu que sí que ha pogut treballar, ni que sigui unes hores, o bé acollir-se a un ERTO. Agraeixen així que les respectives companyies els hagin pogut donar la mà.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Arnau Teixidó
Locució: Yasmina Canedo
Comparteix:
