L’augment progressiu de les temperatures és un senyal de l’impacte del canvi climàtic que ja s’està detectant a tot el Pirineu. Coincidint amb el Dia internacional de les muntanyes, Andorra Recerca i Innovació ressalta un estudi que està realitzant conjuntament amb l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic. Un treball destinat a diagnosticar les diferents vulnerabilitats relacionades amb aquest fenomen, veure com es poden evitar i gestionar a futur en diferents sectors com l’agricultura o el turisme.
A nivell d’aigua, s'analitzen hipotètics escenaris d’escassetat futurs i com adaptar-s'hi. Els investigadors consideren que l’energia hidroelèctrica és clau, però que caldria diversificar la producció nacional potenciant altres fonts per no esgotar el recurs hídric.
A nivell de temperatures, també estudien possibles afectacions, per exemple, amb la producció de neu.
"Aquestes previsions d'increment de temperatura poden tenir impactes molt clars. Al sector turístic, per exemple, s'aniran reduint les finestres per produir neu de cultiu".
Oriol Travesset, coordinador de l’Eix Sostenibilitat d’Andorra Recerca + Innovació
Des d’ARI, i en nom de tot un país, avui ens adherim a la celebració del #DiaInternacionaldelesMuntanyes. Les temàtiques de treball escollides enguany dins l’àmbit muntanyenc són: innovació, adaptació i joventut. Estimeu les muntanyes!#MountainsMatter #IMD2024 #ARImuntanya pic.twitter.com/nuQcT6VpqV
— Andorra Recerca + Innovació (@Andorra_RI) December 11, 2024
En paral·lel, alguns investigadors d'Andorra Recerca + Innovació aquest dimecres s’han desplaçat al Forn, a Canillo, per analitzar boscos de pi negre afectats per la sequera, un fenomen íntimament relacionat amb els efectes del canvi climàtic.
Juntament amb el Centre de la Propietat Forestal de Catalunya, estudien com està el bosc i quines tècniques es poden aplicar per guanyar resistència i capacitat d’absorció de diòxid de carboni, el que es coneix com capacitat d’embornal. L'objectiu és assentar estratègies de gestió forestal que empreses i comuns podran utilitzar per optimitzar l'estat dels boscos i la seva capacitat d'embornal, clau per a l'eliminació de gasos d'efecte hivernacle.
Per aconseguir més finançament, s'estudia la possibilitat de convertir els resultats del projecte en crèdits de carboni com ja fa Catalunya. Andorra ja compta amb un mercat de crèdits de carboni i el repte a futur és introduir projectes d’aquesta tipologia.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Èric Mompel
Comparteix:
