Arribem a l´últim dia d´una setmana en què aquesta casa s´ha bolcat a donar suport a Unicef, amb la campanya "Ara no podem parar". Una campanya que ens ha portat a descobrir alguns programes que l´organització humanitària ha desplegat arreu del món. Avui acabem aquesta sèrie de viatges al riu Congo, on el còlera ha colpejat les vides de molts habitants de banda i banda del riu.
Obrint-se camí cap al sud de l´Àfrica, el riu Congo és una veritable autopista. Transporta persones i béns, però també malalties. El juny del 2011 va sorgir un brot de còlera a l´illa M´bamou, que és al mig del riu, entre les capitals del Congo i de la República Democràtica del Congo. Al Dimitri el va afectar doblement. En dos dies va morir el seu nebot. Una setmana més tard, es va contagiar el seu fill, que després d´una estada a l´hospital es va salvar i ara juga feliç a futbol amb els amics. Quan la malaltia va arribar a la capital, Brazzaville, els districtes amb menys salubritat van sortir-ne molt perjudicats. Allà les latrines evacuaven directament als rierols on jugava la canalla.
Gràcies a l´activació dels fons de resposta d´emergències de l´ONU es va llançar una sèrie d´iniciatives a les àrees afectades per tractar i combatre-hi el còlera. A M´bamou s´hi van crear punts de coordinació i es va formar personal per purificar aigua per beure, cuinar i banyar-se. Es van construir latrines a espais públics, mercats i escoles. I es va ensenyar als ciutadans la importància de la higiene i l´aigua neta amb un programa de mobilització social.
Però malgrat la intervenció a les zones afectades, el perill arreu del riu continuava. Així que el fons de resposta d´emergències va mobilitzar uns tres milions d´euros per a Unicef i uns tres més per a l´Organització Mundial de la Salut per actuar contra el còlera a la República Democràtica del Congo. La temporada de pluges s´acostava ràpidament i, amb ella, la possibilitat de més brots de còlera i altres malalties.
Informa: Agustí Mas
Comparteix:
