Parlar català és un element essencial per a la identitat dels residents. Aquesta és la principal conclusió de l'informe anual de Plataforma per la Llengua, que posa en valor que les polítiques lingüístiques n'estan millorant l'ús social.
A Catalunya, vuit de cada deu persones consideren que cal parlar català per ser-ho. I a Andorra, també vuit de cada deu creuen que el coneixement de la llengua és important per estar ben integrat. El català com a element integrador i d'identitat de grup és un dels principals actius que té la llengua. Així ho afirma l'informe anual de Plataforma per la Llengua.
Una de les principals amenaces, però, és l'ús social del català, que va a la baixa. L'estudi exposa que en el 80% dels casos, els parlants canvien de llengua quan algú se'ls dirigeix en castellà o que l'ús als centres escolars disminueix a secundària o a l'educació en lleure.
De fet l'estudi posa en valor les polítiques que s'estan impulsant des del govern andorrà com un dels camins a seguir. El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, així ho defensa. "El Govern d'Andorra no pot demanar a Coca-Cola que etiqueti en català o no pot demanar a Netflix traduccions en català pel volum que té. En canvi, és la prova real, no experimental que les polítiques públiques funcionen".
L'informe denuncia situacions de vulneració lingüística com les del País Valencià, però també exposa símptomes de vitalitat de la llengua. Són el cas de l'èxit de grups com The Tyets, la plataforma 3Cat i dels Centres de català a Andorra, l'assistència als quals ha crescut un 122%.
Justament, els resultats dels exàmens oficials de català apunten cap a una important desfeta en els nivells superiors, però una millor qualificació en els nivells inicials.
La gran majoria dels aspirants han aprovat els nivells A1 i A2. Però la quantitat de suspesos augmenta a nivells més alts. De fet, en el cas del C1 no ha superat la prova el 70%. En el C2, la xifra baixa però els no aptes segueixen sent més de la meitat.
Informa: Gerard Castillo
Comparteix:
