El ministre de Finances assegura que si els Pujol van superar els mecanismes de control dels bancs andorrans els anys 90 és perquè "hi havia una aparença d´activitat lícita". Tot i així, remarca que una entitat es va "treure de sobre" els clients perquè els preocupava la seva rellevància pública. En una entrevista a Catalunya Ràdio, ha defensat que el país és una "vícitima col·lateral" d´aquest cas.
Marta Ferrusola parlava en clau per fer els seus moviments als bancs andorrans als anys 90, segons l´informe de la UDEF. Per què parlava en clau si es tractava d´una activitat lícita, ha estat el tema central de l´entrevista dels Matins a Catalunya Ràdio al ministre Jordi Cinca.
Cinca ha tornat a insistir que a Andorra el frau fiscal en aquell moment no era considerat una activitat il·ícita. Ara bé, això no vol dir que els bancs no tinguessin mecanismes de control per altres delictes, com el blanqueig de capitals. Cinca ha reconegut, doncs, que si la família Pujol va tenir "la capacitat de donar als moviments de diners una aparença d´activitat lícita", tot i no ser-ho, "pot ser que superessin" aquests mecanismes.
El ministre, però, ha recordat que era un cas en el qual les entitats ja estaven atentes, perquè el 2010, un banc es va "treure de sobre" aquests clients, els quals van traspassar els seus comptes a BPA. Cinca ha afegit que a part d'explicar l´origen dels diners com qualsevol client, els Pujol eren persones amb una responsabilitat pública, i per tant, "tenien uns requisits més intensos".
El ministre ha insistit que Andorra és una víctima col·lateral de l´afer Pujol i que des del 2010 el país traballa per cooperar.
Pel que fa a la relació de l´afer pujol amb BPA, Cinca ha reiterat que perquè el Govern actuï, primer s´ha de demostar que les amenaces als germans Cierco per filtrar la informació dels comptes de la família, hi van ser.
Informa: Laia Ferré Marot
Comparteix:
