Des que es pot presentar el document de voluntats anticipades, ja són gairebé 50 les persones que ho han fet per indicar com volen viure els últims dies en cas de no poder expressar-ho. N'han parlat la infermera de la unitat d'atenció pal·liativa Esther Argilés i la farmacèutica del ministeri de Salut Cristina Viladomat a "l'Obert per Vacances" de Ràdio Nacional.
El document recull les instruccions que dona la persona als professionals sanitaris. Hi fa constar quin tipus de cures i tractaments mèdics desitjarà rebre en cas de trobar-se en condicions que no li permetin expressar la seva voluntat. El que hi hagi escrit tindrà sempre prioritat per sobre del que desitgin els familiars. "Quantes vegades no hem vist o viscut situacions que ens fan replantejar, dir 'jo això no ho voldria per mi'. Bé, doncs aquest és el moment de dir allò que voldira per mi i com m'agradaria que fos, amb qui m'agradaria ser i a on. Fins i tot, un cop he mort", detalla la infermera de la unitat d'atenció pal·liativa Esther Argilés.
Precisament, un altre dels aspectes que tracta el document és què passarà després de la mort, per exemple, si el cos serà incinerat, i la voluntat de ser donant d'òrgans. L'última actualització de la normativa considera que tothom és donant una vegada ha mort.
Des del maig ja s'han rebut gairebé 50 documents de voluntats anticipades, que es poden fer des dels 16 anys, encara que el perfil dels sol·licitants acostuma a ser de més edat. "Sempre prevaldrà l'última voluntat o opinió de la persona, sigui escrita o no, és verbal", assegura Argilés.
Cal recordar que el document garanteix la confidencialitat de la informació, que només podrà ser consultat pels professionals sanitaris en el seu moment.
Informa: Sergi Expósito
Imatges: Xus Medrano
Torna a escoltar l'entrevista a la infermera Esther Argilés i la farmacèutica Cristina Viladomat, a la carta, al podcast de l'Obert per Vacances:
Comparteix:
