El comitè nacional de bioètica qüestiona el confinament de les persones malaltes que es puguin detectar en el test massiu d'anticossos. Creu que les proves no són prou fiables com per restringir llibertats individuals de ciutadans i adverteix que fins i tot es podria provocar que alguns intentessin sobreexposar-se al contagi per accedir al privilegi de la llibertat de moviments.
El comitè nacional de bioètica ha fet públiques unes consideracions arran dels dilemes que generen les accions per contenir la pandèmia de la Covid-19.
Primer de tot, els experts que integren aquest òrgan consultiu independent en matèria d’ètica i bioètica alerten que si calgués arribar a aplicar l'estat d'alarma, això retallaria drets individuals recollits en la constitució. Per tot plegat fa una crida a actuar amb proporcionalitat analitzant si tot allò legalment permès és èticament desitjable.
Sobre els tests massius d'anticossos el comitè apunta que "aquestes proves diagnòstiques tenen una sensibilitat i especificitat limitades". Creu que això fa que presentin un grau d'incertesa i puguin atorgar equivocadament el grau d'immunitat, de manera que es podria restringir la llibertat de moviment i de reunió d'algunes persones sense justificació.
Tot i que admet que les proves poden informar del grau de seroprevalença i d'immunitat pensa que la qüestió de fons rau en acceptar la imposició de mesures restrictives en societats amb tradició democràtica, assenyala el president del comitè, David Pérez.
Subratlla que malgrat que hi hagués evidència científica de la informació que aporten els tests la vulneració de drets i discriminació que comportaria no justificaria implementar restriccions per assolir resultats que es podrien obtenir per altres mitjans.
Finalment alerta que fins i tot es podria generar una tendència a buscar la sobreexposició al virus per contagiar-se i poder accedir així als privilegis d'una certa normalitat.
També reclama que s'informi els ciutadans de l'ús que es farà de les seves dades i de qui hi tindrà accés i que se'ls demani el seu consentiment.
Conclouen que la salut pública és un bé comú a preservar, però que no està per damunt de tot.
Informa: Gerard Gort
Comparteix:
