La pandèmia i el confinament han fet que algunes famílies poguessin detectar trastorns alimentaris que abans no havien apreciat en els fills. En el Dia mundial de la lluita contra aquestes conductes veiem que poden afectar persones de qualsevol edat, sexe i nivell socioeconòmic, tot i que, el més freqüent és que s'iniciïn a l'adolescència.
Actualment existeix un ventall molt ampli de trastorns de conducta alimentària, que poden sorgir a partir d'un component genètic o d'un context emocional concret.
La pandèmia de la Covid-19 ha suposat un augment dels components psicològics, com ara l'ansietat, però també ha ajudat que els pares apreciessin conductes que advertien del problema.
La nutricionista i dietista, Karia Durich, ha assegurat que "han pogut detectar precoçment que hi havia un problema amb l'alimentació dels seus fills" i ha explicat que ha estat possible, ja que durant el confinament les famílies han esmorzat, dinat i sopat juntes, mentre que abans "hi havia moltes que no feien ni un àpat junts durant la setmana".
Els dietistes poden contribuir a la detecció, prevenció i manteniment de casos en l'àmbit alimentari, però, sobretot, fan un acompanyament dels pacients a partir del moment que passen en mans d'un especialista per fer un tractament psicològic.
El més comú és que es produeixi en la població més jove. Segons ha assenyalat el psicopedagog, Edgar Martos, passa perquè és l'època en què s'estan definint. "Estan sabent qui són i això depèn de qui em valora o com em veuen els altres".
Un punt de seguretat en un mateix i en les seves capacitats que, en aquestes edats, és ben difícil de trobar. Martos reafirma la importància de la comunicació entre pares i fills i la possibilitat que l'origen i la solució es trobi en la gestió de la convivència.
En aquest sentit, ha remarcat que estar alerta dels fills no significa preguntar-se si patirà "això o l'altre" sinó qüestionar-se si "estem connectats i si el veig bé". "Si no el veig bé, busco quines són les causes més que centrar-me en quin problema tenen".
També ha afegit que també cal que els pares donin un model adequat.
El principal motiu per tractar aquest tipus de trastorns recau a fer entendre a la persona que els pateix que està en joc la seva pròpia vida, tot i això, s'ha de seguir transmetent el missatge de què sortir-se'n és possible.
Informa: Anna Mata
Imatges: Kevin Ribeiro
Comparteix:
