Com és viure un doble confinament entre reixes? Les dues infermeres del centre penitenciari constaten un increment d'ansietat i angoixa en els interns, malgrat la seva constant col·laboració. Després de mesos amb la situació sota control, el brot del mes de novembre va comportar un gran volum de feina i preocupació. Un cop s'ha tornat a la normalitat, es manté l'esperança de recuperar les visites familiars per les festes.
El distanciament social que exigeix la pandèmia provoca que els interns del centre penitenciari visquin, en ocasions, un doble confinament, amb un augment d'ansietat i angoixa sobretot per la manca de contacte amb els familiars i la suspensió de tallers i activitats.
Després de vuit mesos amb la situació controlada, gràcies a la feina d'equip i a la bona predisposició dels presos en tot moment, el brot del mes de novembre ho va trasbalsar tot.
Una infermera del centre penitenciari, Ingrid Millar, ha assegurat que el fet que els presos es contagiessin va ser "molt complicat", ja que van tenir diverses tasques afegides a les que fan normalment. En aquest sentit, ha remarcat que a l'hora de crear un espai covid "no sabíem per on començar".
Una altra de les infermeres, Alba Martínez, ha afegit que va ser "estressant", ja que es va incrementar el nombre de persones internes. "Nosaltres som dues i ens va saturar". A més, ha comentat que van trreballar també amb els agents per "anar tots a l'una" i disminuir els desplaçaments al màxim.
Pel que fa als presos, "havíem de donar suport a persones que estaven amb la por de no saber què passaria".
Aquest acompanyament emocional és moltes vegades el millor antídot per fer més amè el dia a dia dels intern, ja que, segons ha destacat, "necessiten desfogar-se i explicar què necessiten".
En aquesta línia, Millar ha explicat que elles intentaven "transmetre tranquil·litat", una tasca que depenent del dia no era fàcil, ja que "hi ha dies que noten que passa alguna cosa o que estàs preocupada".
Una altra de les coses que ha sigut important en la seva tasca és el fet "d'anar amb cura". "No només per la família, sinó perquè treballes aquí i l'única forma que ells es puguin contagiar és a través de nosaltres".
Amb o sense pandèmia Martínez ressalta que és clau invertir en més recursos i activitats per enriquir el temps de les persones internes, ja que es tracta d'una part humana que s'ha de tenir sempre present.
Informa: Laura Cugat
Imatges: Desirée Sala
Comparteix:
