Un any amb la Covid-19

Entre març i juny de l'any passat a la població li toca viure confinada totalment o parcial a casa. El pijama es converteix en el vestuari del dia a dia i el menjador és l'estança on passem més hores. La ciutadania s'acostuma així a un confinament estricte, amb mínimes sortides per anar a buscar productes de primera necessitat o passejar el gos.

Primer es tanquen les escoles i, a partir d'aquí, ve l’apagada sobtada i sense precedents de tota l’activitat econòmica. Els últims sectors a aturar-se són els artesanals, industrials i el de la construcció, que finalment abaixen la persiana el dimecres 18 de març. Arran de totes aquestes mesures, els carrers d'Andorra, com els de la resta del món, es buiden.

Restriccions interiors i també per entrar i sortir. França i Espanya limiten al màxim la mobilitat. En el cas d'Espanya, es decreta l’estat d'alarma i l’activitat a la duana cau en picat. Les companyies de transport de passatgers redueixen al mínim la freqüència i el nombre de destinacions. Només es garanteix el pas de mercaderies, de transfronterers i els desplaçaments per motius excepcionals.

El teletreball i el teleestudi esdevenen la realitat per a molts. I és que gairebé qualsevol activitat ha de passar per casa. Qui pot, gràcies a la tecnologia, treballa des del seu domicili. En el cas dels estudiants, de qualsevol edat, han de seguir les classes telemàticament perquè, en la majoria dels casos, ja no tornen a les aules en tot el curs.

També des dels domicilis s'impulsen les poques interaccions socials que sobreviuen als efectes de la pandèmia, com ara els aplaudiments als sanitaris.

Les restriccions no afluixen fins mitjan abril, quan comença una tímida desescalada que arriba a la màxima expressió a l'estiu, amb la reobertura de les comunicacions viàries amb els territoris veïns. S'anomena "nova normalitat" i serveix, almenys, per salvar la temporada d'estiu. Sobretot a l'agost, torna el turisme i, per fi, els carrers cobren vida de nou. Això sí, arriben per quedar-se els test massius als stop-labs abans i després de les vacances, així com les mascaretes, la higiene de mans i la distància social.

Però el virus no es rendeix i, coincidint amb el retorn a les aules i a la feina, torna a colpejar amb dues onades més.

La ciutadania s'acostuma a les PCR, TMA i a tota mena de proves diagnòstiques. Tot val per recuperar, per poc que es pugui, una mica de normalitat. L'exemple més reeixit és l'escola que, malgrat algunes interrupcions per contagi, aconsegueix adaptar-se. El curs 2020-2021 és presencial gràcies als cribratges massius d'alumnes i personal docent.

Una victòria davant del virus que altres sectors i activitats no poden repetir. Es limita de nou l'activitat social. Bars, restaurants i oci nocturn desapareixen, o gairebé, de la vida diària. En un escenari on l'aïllament redueix el risc d'infecció, hi ha coses que són difícils de recuperar.

És el cas de l'esport, que passa de ser testimonial fins a l'estiu, a tornar però a porta tancada. I això en el millor dels casos. La majoria de les competicions amateurs se suspenen o viuen constants interrupcions per la incidència de la Covid-19. A la pràctica, suposa una aturada en sec de l'esport escolar i de base.

Tornen també les restriccions a les fronteres i Andorra queda pràcticament aïllat. Aïllat de l'exterior però també a nivell intern, on molt poques celebracions es mantenen. Festes, començant per les de Nadal, diades i tradicions s'ajornen o s'han de celebrar amb moltes limitacions.

Entre desembre i març les restriccions colpegen el món de la neu. Com tot el sector turístic, viu la pitjor temporada d'hivern de la història. Molts sectors ni s'obren i, els que sí ho fan, només acullen esquiadors nacionals davant la impossibilitat de rebre turistes. Una aposta de mínims que deixa molts temporers i treballadors del sector sense feina.

L'esperança arriba amb l’any nou i amb les primeres vacunes, que donen el tret de sortida a un procés que ha de permetre un progressiu retorn a la normalitat.

Informa: Jordi Cama