Després de parelles de cinema i estrelles en venda, arriba al Centre d'Art d'Escaldes-Engordany "Cartells de revista", per entendre com es promocionaven les superproduccions de Hollywood en l'època daurada al paper cuixé com "Life".
Entre escàndols i històries de l´alta societat, el cinema es va fer un lloc a les revistes. Dels anys 30 a passats els 60, les pel·lícules s'inspiraven en els grans cartells de les sales on, a més, apareixien els protagonistes, un dels màxims reclams. La responsable del CAEE, Ruth Casabella, destaca "el format de les lletres amb què s'anunciaven les pel·lícules", així com els colors. "Els foscos es feien servir per pel·lícules vinculades a crims o assassinats per fer-les més atractives i convidar la gent a anar al cinema".
Eren els anys de grans actors com Burt Lancaster, Kirk Douglas, Gary Grant o Frank Sinatra, que tenia talent per alguna cosa més que la música.
Els musicals havien proliferat des de l´aparició del so. Fred Aster i Ginger Rogers es convertien en tot un símbol amb més de deu pel·lícules conjuntes.
En aquesta època s´encunya l´expressió ´petons de cinema´, tot i que sobre paper s´intentava despistar la censura.
El crac del 29 portaria els westerns, aventures literàries com els mosqueters o Jules Verne i passatges bíblics.
També va arribar la proliferació del terror amb Hitchcock com a referent i és que els seus anuncis anaven més enllà del setè art com el minimalisme que mostra en la publicitat de ´Vertigen´.
No només a les revistes. Les pel·lícules també es promocionaven en passamans i revistes. Per recordar que el CAEE havia estat el cinema Valira, una vitrina a l´entrada recull una mostra de material promocional cedit per l'Arxiu Nacional i qui havia estat acomodador del cinema, Josep Moles.
La mostra es pot veure fins al 27 de gener al CAEE
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Marta Paixà
Comparteix:
