Els tres grups parlamentaris que impulsen la llei de transparència volen que la declaració patrimonial que planteja vagi més enllà dels càrrecs electes i s'estengui al màxim d'alts càrrecs de l'administració. Ja hi ha enllestit un esborrany que es trametrà a les administracions i agents implicats.
La declaració patrimonial no serà pública, però es planteja com a instrument per evitar irregularitats en l'exercici públic.
S'haurà de fer en un termini de tres mesos després d'accedir al càrrec i en el mateix període de temps un cop s'hagi cessat en les funcions. Una denúncia per indicis d'irregularitats permetria accedir a aquesta informació per part de la justícia o el Tribunal de Comptes.
DA, Liberals i Ciutadans Compromesos volen que l'obligació de declarar béns s'estengui al màxim d'alts càrrecs de l'administració, ha dit la presidenta suplent grup parlamentari liberal, Eva López.
L'esborrany de la proposició de llei fixa que l'administració general i la comunal hauran de complir un marc mínim d'informació pública. I també vol donar seguretat jurídica al ciutadà.
Les administracions hauran de donar resposta a una demanda d'informació de qualsevol persona que quedarà regulada. "Si no la dona, haurà de justificar per què i, evidenment, aquesta resolució es podrà recórrer va judicial", ha explicat la consellera general del grup demòcrata, Maria Marticella.
Com es lògic es fixarà un règim sancionador si no es compleix l'objectiu de transparència. L'accés a la informació també tindrà límits que marcaran les qüestions reservades, lligades per exemple a la seguretat o les relacions internacionals.
Informa: David Domingo
Imatges: Sergi Linares
Comparteix:
