Andorra rebrà tres vacunes contra la Covid-19: la de Pfizer-BioNTech, a través d'Espanya; la de Moderna, que s'obtindrà via França; i la d'Oxford-AstraZeneca facilitada pel projecte COVAX gestionat per l'Organització Mundial de la Salut. Malgrat que totes tres tenen l'objectiu de crear immunitat contra el coronavirus, tenen diferències.
Les farmacèutiques de les tres vacunes afirmen tenir una efectivitat molt alta. La primera a anunciar-la públicament va ser Pfizer-BioNTech, que en confirma un 95%, Moderna un 94,5%, mentre que Oxford-AstraZeneca indica que pot arribar al 90%.
Per assolir aquests percentatges d'efectivitat s'han d'administrar dues dosis a la part superior del braç. Això sí, hi ha diferències entre els dies de marge. En el cas de Pfizer-BioNTech és de 21 dies, mentre que els vaccins de Moderna i Oxford-AstraZeneca és d'aproximadament un mes. En el cas del vaccí desenvolupat per les dues entitats britàniques, la màxima efectivitat s'assoleix si al principi s'administra mitja dosi i, al cap de 28 dies, una sencera.
La conservació és un altre dels aspectes més importants i, alhora, un repte de distribució i emmagatzematge. La més difícil de conservar és la vacuna de Pfizer, que necessita -70ºC i, de retruc, congeladors especials. La de Moderna requereix una temperatura 20 graus sota zero i un congelador domèstic i la d'Oxford-AstraZeneca, es conserva en una temperatura que oscil·la entre els 2 i 8 graus.
Andorra adquirirà i pagarà les vacunes de Pfizer-BioNTech i Moderna a través dels Estats veïns. El cost és el mateix que per a qualsevol membre de la Unió Europea. L'acord de confidencialitat amb les farmacèutiques no permet divulgar les quantitats, ara bé, alguns dirigents europeus les han fet públiques. El vaccí de Pfizer-BioNTech es podria adquirir per 12 euros la dosi i la de Moderna per 15. En el cas de la vacuna d'Oxford-AstraZeneca, facilitada pel projecte COVAX, no se n'ha establert un preu final.
També hi ha diferència en el tipus de vacuna. Els fàrmacs de Pfizer-BioNTech i Moderna s'han creat amb la nova tècnica de l'ARN missatger, una molècula que permet al cos produir proteïnes per generar anticossos contra el coronavirus. La vacuna d'Oxford-AstraZeneca ha estat dissenyada amb una tècnica més coneguda que és la del virus genèticament modificat perquè no pugui créixer en el cos humà, però que permeti generar immunitat.
Després de mesos de treball i investigació per part de la comunitat científica, s'enceta una nova carrera per administrar vacunes a la majoria de la població.
Informa: Oliver Jaén
Imatge: Sergi Linares-Arxiu RTVA
Imatges cedides: Comissió Europea
Grafisme: Jaume Sastre
Comparteix:
