L'associació Cases Velles compta amb 130 socis que busquen divulgar el patrimoni cultural i històric del país, a part també de preservar-lo. A través d'aquesta voluntat pedagògica, ens endinsem a Sant Romà de les Bons i Sant Joan de Caselles .
"Si no estimes el patrimoni, tampoc estimaràs la història", assegura Quim Valera, tot afegint que "són casats i inseparables". I aquesta pedagogia és el que vol fer l'associació Cases Velles.
Amb ells ens endinsem a Sant Romà de les Bons. L'esglèsia romànica va ser construida el 1160 i el 1664 el bisbe Roger Bernat de la Seu d'Urgell la consagra, explica Robert Lizarte. Aquest era fill dels comtes de Foix, detalla Valera, que cent anys després esdevindrien coprínceps.
Un santuari estimat a la parròquia. Entre la seva cúpula, pintat, l'escut de la parròquia. "Es van basar en el requadre amb dues franges que es pot veure en les pintures. Les claus, que també hi ha a l'escut, són les que porta sant Pere".
Els originals, però, es troben ara al MNAC, tot i que encara es conserven tres frescos romànics. A part dels romànics, els frescos més antics daten del segle XV i mostren la típica dicotomia entre el bé i el mal.
En una de les bandes es troba l'infern, amb gent cremant a les fogueres, mentre que a l'altra banda hi ha el cel. Tot i que aquestes pintures van estar tapades fins als anys 70, perquè en aparèixer-hi persones despullades el bisbe del moment va considerar que eren impúdiques: "les van fer tapar per immorals".
I d'Encamp, a conèixer el patrimoni de Canillo: Sant Joan de Caselles, que conserva un dels dos únics Crists romànics d'estuc d'Europa.
"El romànic queda en desús, no es considera art de valor i per fer un retaule nou, el Crist d'estuc el van enterrar sota l'altar. El 1963, quan es fan obres, troben unes peces: uns dits, un tros de peu... I veuen que aquí amagat hi ha d'haver alguna cosa"
Domènec Bascompte
Però les esglésies no era només un lloc de culte a l'època. Sant Joan de Caselles té una particularitat, la dels bancs ubicats en forma d'U. El que es feia després d'oficialitzar l'ofici era asseure-s'hi, es tocava una campana i s'iniciava la sessió de comú.
Unes esglésies que han anat intrínsecament lligades a la vida de la parròquia i de les quals ara es vol preservar la memòria.
Imatges: Andreij Cristancho
Informa: Ariadna Guiu Vila
Comparteix:
