L'arribada de la dona a la política andorrana no va ser fàcil. Van ser gairebé sis anys de feina activa per aconseguir ser elegides: des del 1967, quan es van començar a fer les primeres passes, fins al 1973.
Algunes de les dones que en van formar part han parlat del seu començament en la política andorrana.
"Jo crec que a Andorra les dones han ocupat sempre un lloc important a nivell social i en la política va ser una feina més llarga per aconseguir una feina més activa tant en el vot com en el fet d'ésser electes."
Roser Suñé, primera dona síndica general
Tot i que per a algunes generacions sembli molt llunyà, només fa tres generacions que les dones tenen representació a la política. I no va ser un camí fàcil, van ser sis anys de feina activa per aconseguir ser elegides.
El 30 d'abril de 1967, 7 dones, una en representació de cada parròquia, van presentar una sol·licitud per aconseguir la ciutadania plena. Van haver de demanar una autorització per a la recollida de firmes. El 15 de maig de 1968 s'aconseguia la firma de 370 dones.
Un any i quatre mesos més tard, el 4 de juliol de 1969, el Consell General decreta el següent: sí a la facultat de votar, però no a la de ser elegides. El 1971 se celebren les primeres eleccions nacionals amb participació femenina.
Passen 4 anys més i els consellers generals Jaume Bartumeu Canturrí i Oscar Ribas Reig, que aleshores tenia 37 anys, presenten una moció davant del Consell General perquè elles puguin ser elegides. El 24 de maig de 1973, llavors sí, s’acorda concedir l'elegibilitat a les dones andorranes amb ciutadania plena. El decret de les delegacions permanents arribà 4 mesos després, posant fi així a la discriminació de la dona pel que fa als drets polítics.
Des de llavors, 58 dones han ocupat el càrrec de conselleres generals. La primera va ser Mercè Bonell, que entrà per substituir una baixa masculina. La primera elegida va ser Maria Teresa Armengol.
Tot i que a les més joves aquella lluita els sembli molt llunyana, és evident que hi ha un auge d'un corrent que cala entre els més joves. Què passa? Cal més memòria històrica?
"Encara ara de vegades costa. Perquè tu parles amb algunes dones i et fas creus dels pensaments. S'està fent marxa enrere en molts aspectes."
Mariona González, consellera general IV legislatura 2005-2009
"O sigui, hi ha tendències demolidores que el que volen és pensar que davant de les crisis i les situacions difícils el millor, per por, és tornar a allò d'abans. Aquella melancolia estranya de pensar que el que hi havia abans era millor, no? Únicament recordar una part l'única cosa que denota és por de poder trobar solucions de present mantenint uns valors que ha costat molt tenir-los. És molt difícil de construir, però enderrocar-ho és molt fàcil."
Judith Pallarès, secretària general de l'Institut Andorrà de les Dones
Informa: Caterina Vidal
Imatges: Nil Forcada - Javier Martín - Fèlix Peig - Arxiu Nacional d'Andorra
Comparteix:
