Clara Rabassa, com la resta de centres sociosanitaris, afronta la sortida de la pandèmia amb una efemèride important. Aquest desembre compleix 30 anys. Avui té prop de 50 usuaris. Dos anys després, padrins i personal del centre recorden com han viscut tot aquest temps, en què han estat un dels centres que menys infectats per coronavirus ha tingut.
Una de les auxiliars d'infermeria del centre, Tània Ramos, recorda que la pandèmia va suposar moments complicats, però "fent pinya es surt endavant". "Ens hem convertit en una família".
"Això és casa nostra ara", assegura Anna Valero, una de les usuàries del centre. També han passat moments durs per la falta "d'una abraçada o un petó". "Abans venien els meus nets a veure'm". Una altra de les usuàries, Dulzura Martínez, confessa que ara està més animada, perquè amb la Covid-19 "estava molt sola".
A més de les tasques del dia a dia, la Tània diu que també "els comento què menjaran al migdia, els dic el temps...". Una cosa que amb la mascareta també va ser diferent perquè "no m'entenien". Segons ens expliquen altres usuàries del centre, Maria Riu i Maria Duró, també "venen a buscar-nos per fer gimnàstica" i "fem exercicis de memòria".
Per a Ramos, la pandèmia ha servit perquè s'ha valorat la seva professió. Una professió que assegura que és totalment vocacional, "quan vaig estudiar infermeria hi havia poca gent que volia cuidar gent gran". "Per ser aquí, has de voler ser-hi".
Informa: Sílvia Mestre
Imatges: Desirée Sala
Comparteix:
