L'edifici Node estarà acabat el 2026

www.andorradifusio.ad

Queden 24 mesos d'obres a l'edifici Node. Des d'Andorra Telecom posen de manifest la necessitat d'empatitzar al màxim amb els veïns i comerciants i cada sis mesos s'organitzen reunions amb els afectats. A més, s'han habilitat mapes i publicitat a la tanca per recordar als visitants els restaurants i hotels que queden tapats per les obres. 

Des de la companyia asseguren que el més complicat ha estat tancar l'espai. Així ho assegura el director de l'Oficina Digital i Responsable del programa Node d'Andorra Telecom, César Marquina. "Ni molt menys és tot l'espai que ocuparà l'edifici. Això és el que la gent a vegades pensa que l'edifici ocuparà tot l'espai que està tancat i no serà així".

I remarquen que les obres no van començar fins que no es va poder parlar amb tot els afectats. Eren conscients de les molèsties que ocasionarien i des del principi han empatitzat "al màxim amb els veïns comercials com tant pels veïns residents a la zona".

Per això, es fan reunions periòdiques on s'informa dels horaris de treball i les fases de l'edifici. També s'ha fet publicitat dels negocis afectats i s'ha habilitat un canal de WhatsApp on es responen tots els dubtes. Marquina afirma que serveix per resoldre incidències, per exemple, si es fa "un forat a terra per a una cata".

L'edifici Node té un pressupost de 24,5 milions d'euros. El projecte inicial comptava amb unes terrasses enjardinades, on aquí, sí, s'hi ha fet una petita modificació per "poder permetre que hi pugui haver gent un moment donat passejant per allà o un moment donat presenciant una lectura d'un llibre o una obra musical de corda", detalla Marquina.

Dues de les cobertes enjardinades s'han reconvertit en terrasses per poder allotjar esdeveniments. La companyia està ara oberta a petites iniciatives que seguiran sorgint per intentar pal·liar els efectes de les obres.

Informa: Caterina Vidal
Imatges: Albert Refart

Comparteix:

Sant Julià explorarà les opcions de creixement sostenible El Museu Carmen Thyssen més renovable