El debat sobre la proposició de llei del PS per rebaixar a 10 els anys de residència per accedir a la nacionalitat ha tingut el resultat esperat. Davant el posicionament dels taronges i liberals, que consideren que aquest debat s'ha d´afrontar en altres termes, el grup mixt ha defensat una flexibilització dels anys sense èxit. Finalment la proposició ha estat rebutjada.
Tot i asegurar que en el futur serà necessari afrontar una reforma de la llei de la nacionalitat, els Demòcrates supediten aquesta possibilitat a la negociació de l´acord amb la UE. El ministre d´Interior, Xavier Espot, ha recordat que els vint anys de residència continuada per accedir a la nacionalitat signifiquen un període molt inferior al que demanen altres estats similars, com ara San Marino o Liechtenstein, que n'exigeixen trenta. El Govern considera que el debat no s´ha d´afrontar tan sols en termes quantitatius sinó també qualitatius. Espot ha defensat els exàmens d'assimilació, que segons ha dit, ara apliquen la majoria d'estats, així com mantenir una certa prudència sobre aquest tema.
El grup liberal comparteix el punt de vista del Govern i a més recorda que el conveni europeu sobre la nacionalitat, que recomana als estats establir en 10 anys el període necessari perquè els residents accedeixin a la nacionalitat, no va ser ratificat per estats com Bèlgica o Espanya i que en qualsevol cas, com tots els convenis internacionals, es genèric i no té en compte les especificitats dels petits estats.
Per la seva banda, des del grup mixt s'ha defensa tla necessitat de flexibilitzar els anys per accedir a la nacionalitat per afavorir la integració i sobretot equiparar els drets de tots els ciutadans, indistintament del lloc d'origen.
Finalment, Pere López ha estès la mà al Govern per debatre, conjuntament amb la totalitat de grups de l´arc parlamentari, un projecte sobre la reforma de la llei de la nacionalitat.
Informa: Joan A. Sarmiento Imatge: Jordi Seabra Locució: A. Golnzález-Nandin
