Sovint veiem els artistes del país en concerts, exposicions, obres de teatre... però la majoria compaginen aquesta faceta amb altres activitats per garantir l'estabilitat econòmica. Tres exemples d'artistes andorrans de diferents àmbits, l'actor i director Xavi Fernández, la pintora Zoe i el músic Oriol Vilella ens han explicat la seva experiència.
L'actor i director Xavi Fernández va començar fent teatre als 18 anys i després de molts anys de combinar la seva passió amb una feina estable va fer el pas. És conegut pel seu personatge de Sisquet de Cal Sinquede però per sobreviure ha de fer molt més. Xavi Fernández, actor i director: "El nivell econòmic baixa brutalment i passes a ser, amb una mica sort, mileurista". Més sort ha tingut l'Eva Martínez, coneguda com a Zoe. Va començar fent arquitectura però es va passar a història de l'art. Quan estava fent la carrera va rebre una proposta d'una galerista per exposar i des d'aleshores no ha parat de treballar. Eva Martínez, pintora: "Només hi ha hagut un moment de la meva vida que he fet feines que no han estat lligades amb el món de l'art". Tot i això, tampoc viu exclusivament de les exposicions i fa tallers a escolars per completar la seva activitat professional. Igual que l'Eva, l'Oriol Vilella combina l'activitat pedagògica amb els concerts amb les diferents bandes. Quan va néixer el seu fill va decidir deixar de vendre assegurances per dedicar-se a allò que sempre l'havia apassionat, la música.Oriol Vilella, músic: "Entre les classes i la múscia que anava composant, vaig poder començar a viure d'això". Tots ells reconeixen que és difícil mantenir una estabilitat econòmica, però la recompensa no té preu.Xavi Fernández, actor i director: "És un plaer que no et dóna la feina rutinaria de cada dia"Oriol Vilella, músic: "És un somni realment. Llevar-te al matí i posar-te a tocar la guitarra i a composar una múica que m'han demanat és un somini fet realitat". Eva Martínez, pintora: "Per mi és una qüestió de qualitat, les meves hores les visc molt a gust treballant de que m'agrada, per a mi no és una feina sinó una necessitat". Cap d'ells s'imagina ja dedicant-se a alguna altra cosa però consideren que s'ha d'ajudar més els artistes des de les institucions i que cal reconèixer la tasca dels autors del país.Imatges/Informa: Maria CreixellLocució: Mayte Barrachina
