Conèixer el comportament de la demografia permet descobrir molts aspectes dels nostres avantpassats. Dins el marc del Dia dels arxius, ahir els guanyadors de l'ajut Cebrià Baraut van presentar part d'un estudi que ja ha aportat algunes conclusions, com ara que les dones es casaven més tard que a Catalunya i que els cicles de pesta bubònica arribaven anys més tard.
Valentí Gual i Jordi Buyreu van guanyar l'ajut de recerca Cebrià Baraut 2013-2014 de l'Arxiu Nacional i ahir presentaven part de l'Estudi demogràfic de les valls d'Andorra a l'època moderna, del segle XVI al XVIII.S'ha fet a partir del buidatge de les partides de baptisme, matrimoni i defunció i a partir d'aquí establir el lligam amb les famílies que en resulten. L'historiador Valentí Gual ha explicat que aquest estudi va destinat al coneixement quantitatiu i qualitatiu dels nostres avantpassats que permet conèixer qüestions com "l'edat en què es casaven, quants fills tenien i cada quant naixien els fills".Algunes d´aquestes incògnites necessiten d´altres estudis per treure´n l'entrellat. D´altres en canvi ja tenen l´explicació com per què les defuncions per pesta bubònica arriben entre tres i quatre anys després que als territoris veïns. "Els comuns pagaven vigilants perquè no entrés cap persona ni mercaderia i com no els podien pagar indefinidament, al cap de 3 o 4 anys aixecaven la vigilància" i llavors arribava la pesta.Amb tot es fa difícil establir un cens ja que entre els segles XVI, XVII i XVIII la meitat dels infants morien abans d´arribar a la comunió, eren els anomenats albats, i no quedaven registrats. D´altra banda la pluralitats de noms de casa, cognoms i l´ordre que se´ls donava fa difícil la relació entre els noms que es van trobant. L'estudi però es para al 1830 i és que els llibres de registre es troben disseminats entre totes les parròquies i fa difícil la seva disponibilitat per a l'estudi.Informa: Rosa Alberch Imatge: Sergi Pla
