Encamp ha viscut un dels punts àlgids del seu carnaval: el judici als contrabandistes. Carregats de sàtira i tabac han posat a prova la paciència de jutge i fiscal. Entre disquisició i disquisició l´actualitat del país s´ha colat al judici. Així, el cas BPA, l´afer Orfund o l´espisodi de les targetes de crèdit a Sant Julià de Lòria.
Fent cridòria i lligats ben curt, els contrabandistes d´Encamp no han fallat en la seva cita anual amb la justícia. Carregats de fardells i molta sàtira, han hagut de fer front a la vista més transcendental. Jutge i fiscal ho tenien clar: ordre i mà de ferro, sense compasió per als qui traginen el tabac.
Però com passa sovint a Andorra, tot plegat s´acaba embolicant. Entre disquisicions jurídiques i els arguments de la defensa, l´actualitat del país ha agafat tot el protagonisme. No han faltat les al·lusions al cas BPA.
A l´afer Orfund del ministre de Finances o l´episodi de les targetes de crèdit dels excònsols de Sant Julià de Lòria. Tot plegat ha fet que ses senyories s´atrevissin a cantar una renovada versió de l´himne.
La defensa tampoc ha oblidat altres fets mediàtics com els trets a l´edifici de la policia o la caça furtiva d´un isard per part d´un funcionari. Però el judici ha viscut moments de tensió quan entre els contrabandistes han aparegut alguns personatges de moda que traficaven amb altres mercaderies que no eren tabac.
Potser per compensar les injustícies de la copa, el jutge s´ha estobat. I en un acte de debilitat ha dictat sentència: lliure absolució dels contrabandistes i eufòria general. D´estar sota la guillotina a haver de pagar un sopar.
Informa: Andrés González-Nandín
Imatges: Sergi Linares
Comparteix:
