Els vuitens Debats de Recerca, organitzats per la Societat Andorrana de Ciències (SAC) i el ministeri d'Educació, han arrencat aquesta tarda per aportar llum sobre la física i la química i les seves aplicacions a la vida diària. Organització i ponents destaquen la importància d'aquestes jornades per donar valor a la investigació feta al país o pels andorrans que treballen al més alt nivell internacional.
En el discurs inaugural la ministra d'Educació, Roser Suñé, ha destacat que entre els ponents d'enguany hi ha tres beneficiaris de beques de recerca i que actualment hi ha dotze estudiants que han finalitzat o estan en procés d'acabar les tesis doctorals. És un exemple més del valor que l'educació té en la societat.
Els ponents no descarten que en el mitjà termini el país pugui destacar com a pol d'atracció de talent, sobretot si hi ha el suport de les institucions i es treballa en col·laboració amb centres de recerca propers, per exemple catalans. La ministra d'Educació, Roser Suñé, ha destacat que "es comença a crear aquest nucli que es dedica a la recerca i que no necessàriament ha de viure aquí, però que farà moure aquest aspecte". El coordinador dels vuitens Debats de Recerca, Èric Jover, ha posat en relleu com la física i la química poden ser "molt útils per afrontar els diferents reptes que tindrà la nostra societat durant aquest segle".
Precisament, Andorra disposa ja d'empreses que estan fent recerca amb aplicacions en el present, com ara en l'àmbit de la implantologia dental. Altres empreses del sector biotecnològic poden seguir treballant per resoldre alguns dels reptes tecnològics del segle XXI. El catedràtic i director de recerca de biomaterials de l'UPC, Xavier Gil, ha manifestat que l'augment de l'esperança de vida fins als 100 anys fa "que els teixits i materials hagin de ser adequats per garantir la qualitat de vida".
Les jornades seguiran aquest dijous amb més aplicacions pràctiques de la física i la química, per exemple per estalviar calefacció o en l'àmbit de les prediccions meteorològiques.
Informa: Rubén Carcellé Imatge: Albert Refart
Comparteix:
