El Toni, la Noèlia, la Susanna i la Paquita van ser els protagonistes del programa "Cròniques: viure sense veure" emès l'any 2002. Un programa que va permetre descobrir la vida de les persones amb deficiència visual. Quinze anys més tard, s'han reunit per fer un balanç de com han canviat les seves vides i també compartir l'opinió sobre l'evolució de la societat i la tecnologia respecte les persones amb ceguesa.
El Toni tenia només 7 anys i ens va ensenyar com era el dia a dia d'un nen amb deficiència visual. Ara, n'han passat 15 i el Toni i la resta de protagonistes del programa "Cròniques: viure sense veure", s'han trobat per compartir experiències. Tot i que han seguit en contacte, aquesta és la primera vegada que es reuneixen tots junts. Toni Fernández recorda que "l'experiència va ser motl xula". "Era petit però vam passar estones molt divertides". Noèlia Guillermo afirma que "quan ara sento el documental penso en com ha canviat el món en aquests 15 anys".
Al llarg de 30 minuts, el programa explicava com en els infants s'ha d'adaptar l'educació i en els adults s'ha d'iniciar un procés de fromació per aprendre a viure de nou. Des d'aleshores, han estat molts els canvis. "El més important és que la societat es comença a obrir , això es fa visible i, per tant, la inclusió és possible i real". Susanna Herrero explica que ara "poden passejar sols i hi ha passejos marcats per a invidents".
A Andorra hi ha gairebé una trentena de persones amb ceguesa o deficiència visual. Tot i això, encara reclamen moltes millores, com "semàfors acústics i voreres preparades perquè sabem que estem entrant en un pas de vianants", diu Paquita Ramírez. Toni Fernández assenyala que "no s'ha de sensibilitzar, sinó normalitzar".
''Cròniques: Viure sense veure'' es va emetre el 13 de febrer del 2002 i va ser nominat als premis espanyols Ondas.
Informa: Ariadna Comas
Imatge: Sergi Linares
Comparteix:
