Contrari al règim de Franco va estar tancat tres anys en les presons més dures d´Espanya. Només les cartes que enviava a la seva dona el van mantenir en vida. Aquest dijous el protagonista d´aquest relat ha estat a la Puça per explicar què contenien aquelles prop de 300 missives que s'han convertit en part de la memòria històrica espanyola.
Emilio García ensenya les cartes que enviava a la seva dona Karen des de la presó i on li explicava tot el que podia escriure en un full, sempre sotmès a censura començant pel remitent on sempre hi afegia les paraules "pres polític". Missives que es recullen al llibre "Cartas desde la carcel". De la presó, García diu que "té la força personal de no deixar-te rendir, no deixar-te defensar-te" però en destaca la relació amb l'exterior, que "et dóna la vida i la tranquil·litat", com la de pensar en les seves filles esperant-lo a fora.
A l'octubre del 1972 és condemnat a nou anys de presó, dels quals en va complir tres que passaria entre Carabanchel a Madrid, Sòria i Segovia per associació il·lícita per ser militant del Frente Revolucionario Antifascista y Patriota (FRAP) i propaganda il·legal. Avui encara té un record especial per algun dels seus companys. Com "un home que es va cremar viu i es va llançar en un frontó per protestar". "Dibuixava molt bé i em va fer caricatures que guardo amb estima", recorda. També va coincidir amb empresonats d'ETA.
Diu que el llibre, igual que molts altres testimonis, és necessari per la creació de memòria històrica i cal tancar les ferides del passat i eliminar els símbols com el Valle de los Caídos on ara es proposa exhumar les restes del dictador. "Em sembla una vergonya que encara, després de quaranta anys de democràcia, ningú no s'hagi atrevit a dir que allò, el règim, era infame", insisteix, tot denunciant que "cada vegada que es toca el tema ens vénen amb el conte que no remenem la història".
Dedicat a l'educació amb implicació internacional, entre d'altres amb el programa Erasmus, ara espera que aquest llibre serveixi com a lliçó per aprendre dels errors del passat.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Jordi Seabra
