El doctor Antoni Trilla és el cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona i membre del comitè tècnic que assessora el Govern d'Andorra en la gestió de la pandèmia de la Covid-19. Lloa la gran qualitat de les dades epidemiològiques del país i l'actitud proactiva per anar a buscar el virus des de l'inici de la crisi sanitària.
L'expert assegura que l'andorrana "deu ser una de les poblacions més ben estudiades i vigilades des del punt de vista de la pandèmia", tot i que "les xifres ara no són bones enlloc d'Europa". Malgrat que "la incidència és alta", aposta per "tenir una incidència alta ben vigilada" en comptes de "no tan alta, però sense saber exactament què està passant".
Respecte als tests ràpids en saliva, diu que "cap prova és la prova perfecta que ho encerta tot", ja que "totes tenen avantatges i inconvenients". La millor utilització de les proves d'antigen és quan les persones tenen símptomes i, en aquest cas, "són pràcticament com les PCR en el diagnòstic d'infecció". "No són tan fines quan la càrrega viral és molt baixa", explica, i hi afegeix que, en aquests casos, es pot "sacrificar la precisió d'aquestes proves tenint en compte que no seran tan fines a l'hora de detectar les persones amb càrregues virals molt baixes que, si segueixen les mesures de prevenció, són difícilment contagioses".
Segons l'epidemiòleg, mentre que la grip té una transmissió "més coneguda, regular i previsible", amb la Covid hi ha un fenomen "d'atzar". Assegura que la majoria de persones no contagien ningú, però que n'hi ha un grup reduït que té una gran capacitat d'infectar. "Entre un 20 i un 10% de persones són les responsable del 80% dels contagis". Se'ls ha anomenat "supercontagiadors".
És un fet que se suma a les circumstàncies. Per exemple, "en espais tancats amb molta gent i poc ventilats, quan es canta, es parla en veu alta o es fa exercici, hi ha molt bones evidències científiques que indiquen que, en lloc d'un contagi, se'n poden donar cinc, deu, vint i, en alguns casos, desenes i, fins i tot, centenars". Per aquest motiu, s'ha de ser especialment curós en indrets poc ventilats i en aquest tipus d'activitats.
Precisament en els espais tancats, "els aerosols juguen un paper més important del que els havíem atribuït en la primera onada". En aquest sentit, el doctor incideix en la importància de ventilar regularment. Si no hi ha un bon intercanvi d'aire amb l'exterior, "en els aparells d'aire condicionat hi ha filtres que poden retenir les partícules víriques". Les mesures bàsiques (mascareta, distància, neteja de mans) s'han de mantenir.
Trilla afirma que "esquiar no té un risc especial", ja que "és un esport individual a l'aire lliure". El problema, diu, és en els accessos, les cues, els telecadires, els restaurants... zones on s'aglomera la gent i "on pot haver-hi un major risc", tot i ser més baix que en llocs tancats. És un tema que "ha de preocupar els andorrans i el Govern i que s'ha d'intentar fer el millor possible per demostrar, com a primera premissa, que el nivell d'incidència de la malaltia és baix i, després, que, amb les mesures que calgui, esquiar és segur".
Trilla opina que, el del coronavirus, "serà un final lent i una mica agònic". Alerta que el virus té una circulació molt alta i que ve l'hivern, quan hi ha més gent als interiors i fa més fred, elements que poden augmentar-ne la transmissió.
A més, és l'època de l'any en què més pateix el sistema sanitari. Per això, argumenta, "interessa tenir el màxim control possible". Segons l'expert, si la taxa de reproducció baixa a 0,8, a partir d'aquí "trigaríem unes dues o tres setmanes a estabilitzar a la baixa els ingressos als hospitals dels malalts més greus". "Com més temps la taxa de reproducció sigui baixa, millor. Si el sistema sanitari se satura, és una altra variable a tenir en compte per frenar". No descarta una tercera onada.
No té clar que es pugui recuperar el turisme per la Puríssima, però és més optimista de cara a Nadal. Alerta que "no podem tornar a cometre el mateix error i precipitar-nos", com va passar a l'estiu.
Addueix que les vacunes ajudaran molt a controlar la malaltia; ara bé, "no és previsible que apareguin i això s'acabi en dos mesos". Afegeix que també dependrà del tipus de vacunes amb què ens trobem. Poden ser de dues menes: que evitin casos greus, però no protegeixin de la infecció (com la grip), o que tallin la transmissió. Preveu que hi continuarà havent contagis en un futur "sense grans epidèmies ni transmissió comunitària descontrolada" i que es necessitarà un any o un any i mig per tenir la malaltia controlada.
Antoni Trilla opina que és molt difícil determinar quines mesures han tingut una incidència important fins que no s'acabi la pandèmia, al marge de les més extremes com el confinament i la restricció de la mobilitat. A Europa, els països han optat per mesures diverses "i els resultats no han estat gaire diferents"..
Les considera una bona iniciativa i un bon complement al rastreig humà, i defensa que "com més persones les facin servir, millor". "A Andorra, la situació és de privilegi perquè, si una gran part de la població se les descarrega, serà un exemple per provar-ne la utilitat", ha assegurat tot animant la població a fer-ho.
Una entrevista d'Ester Pons.
Comparteix:
