Els afectats de fibromiàlgia i fatiga crònica reclamen que la CASS reconegui aquestes malalties com a incapacitants. Avui és el Dia mundial d'aquestes malalties que s'anomenen invisibles perquè no provoquen símptomes físics però tenen afectacions severes que limiten el dia a dia.
En Manel Fernández té 57 anys i en fa prop de sis que li van detectar fatiga crònica. Tot i haver estat diagnosticat pels millors especialistes a Espanya i França, la CASS no li va reconèixer la incapacitació que finalment va obtenir als tribunals. Afirma que “de poc ens serveix que anem a França, Espanya o on sigui perquè ens diagnostiquin la malaltia per persones capacitades per al diagnòstic si després aquí no se'n fan càrrec ni assumeixen que es tracta de diagnòstics reals.” Se sent afortunat, a diferència de moltes persones diagnosticades de fibromiàlgia, fatiga crònica o sensibilitat química, que es veuen obligades a treballar perquè no tenen recursos econòmics per accedir a la justícia perquè els reconegui el seu dret.
La vicepresidenta d'AMARE, Francina Anglada, explica que molts afectats no poden treballar o treballar les 8 hores diàries. Per això suggereix que el Govern hauria de posar a l'abast mecanismos per oferir-los feines a mitja jornada o donar-los accés a tasques poc feixugues. El primer que reclamen els afectats és una sensibilització entre la comunitat mèdica i que s'estableixi un protocol de diagnòstic que reconegui la malaltia com a tal i no com un quadre de símptomes.
Manel Fernández, afectat de fatiga crónica, diu: “No hi ha evidencia física de la malaltia, però tampoc és un tema mental. Si mentalment no ets fort, entraràs en una depressió. Els que tenim aquest tipus de malaltia som molt forts a nivell mental. Si no, la situació és insuportable”.
L'Organització Mundial de la Salut reconeix aquestes malalties, cosa que no fan les autoritats sanitàries andorranes, un repte pendent que encara han d'afrontar. Per a la ministra de Salut, Rosa Ferrer, el pla de salut haurà de contemplar les accions per determinats supòsits com la salut mental o la fibromiàlgia.
Es calcula que un 4% de la població podria patir fibromiàlgia, fatiga crònica o sensibilitat química, una xifra que equivaldria a 2.800 persones si es trasllada a Andorra.
Informa: Rosa Alberch / Xavi Palma Imatge: Albert Refart
Comparteix:
