Manel Ferrer és un artista que durant anys ha elaborat una capella de vidre de la qual es va parlar d'exposar-la al Central Park de Nova York. La Covid ha truncat uns plans dels quals ha quedat una exposició que s'inaugurarà a final de mes i en què mostra una tècnica poc utilitzada, la de la pintura amb pols de vidre.
Fa anys que Manel Ferrer treballa el vidre. Va començar amb la fusió, l'emplomat i la tècnica de Tiffany. Des de fa un temps s'ha especialitzat en els quadres de pols de vidre que han fascinat la galeria Agora de Nova York, on ara exposarà alguns dels seus paisatges.
"Amb un vidre transparent en vaig agafant trossets i pols de vidre i vaig fent capes, ho fornejo i ho vaig perfeccionant fins que queda el paisatge". Aquest és el procés amb què l'artista crea les seves obres, que queden en tres dimensions.
En aquest sentit, ha explicat que des de la galeria no entenien quina tècnica feia servir i es preguntaven amb quin tipus de pintura. Qüestió a la qual Ferrer dona resposta remarcant que "no utilitzem pintura, fem vidre".
En aquesta exposició hi havia d'exposar el serafí que s'ha quedat a l'estudi i fins i tot es va plantejar la idea de traslladar-hi la capella que fa anys té feta al taller i que fins ara no ha vist la llum. Ferrer ha exposat que "el romànic per a ells és una cosa de la qual no tenen història, i quan els ho vaig explicar, van al·lucinar".
A més, ha dit que "els hauria agradat parlar amb el comitè de Central Park per posar-la allà". L'artista ha assenyalat que "si hagués pogut estar aquest mes de novembre a Nova York, podria haver donat el meu parer" i ha afegit que "sense poder ser-hi és complicat".
S'està treballant perquè el 2022 sigui declarat l'Any del vidre, moment per descobrir l'art i el treball entorn d'un material poc conegut.
Mentrestant, en un taller d'Engordany es continuaran fonent vitralls per remoure consciències, ben aviat amb un projecte sobre el patiment dels immigrants per creuar el mar amb fons que aniran destinats a ONG que tenen el seu marc d'acció al Mediterrani.
Informa: Rosa Alberch
Imatges: Albert Refart
Comparteix:
